Travessa el feixanc pel dret..


Obra:El salvatge dels Pirineus (p. 38-39)
Indret:Pessonada
Municipi:Conca de Dalt

testing image

Travessa el feixanc pel dret, seguint un camí assenyalat per trossos de terra estovada, matolls esbrancats i, de tant en tant, una pedra estrinxolada. És el rastre obert per la cantera que ahir a la tarda li van fer caure de dalt, i que va quedar encallada a poques passes del precipici. S'atansa a la timba escoltant amb totes les seues orelles. No veu ningú, no sent cap soroll sospitós, només els sons llunyans i imprecisos que pugen del poble i de la fondalada de la Comella. S'aboca tant com pot al cantell, guaita a dreta i a esquerra i, un cop s'ha assegurat que no hi ha cap perill, retrocedeix cap a la roca. L'empeny cap al precipici però a l'últim decideix no estimbar-la, de moment. La deixa just al cantell, amb una falca a la part de baix per impedir que tombi. Si intenten enfilar-se per aquí els la fumbrà per barret. Tanmateix, la cinglera és molt llarga, més de mil passes potser, de manera que per poder respirar tranquil, hauria d'arrenglerar-hi una rastellera de roques de cap a cap.

Busca una altra roca si fa no fa de la mateixa grandària i la fa rodolar fins a deixar-la col·locada al costat de la primera. Després n'atansa una altra i una altra. La renglera de pedres s'allarga feixanc enllà, resseguint el cantell de la cinglera, que s'estira fent giragonses en direcció a llevant. Els rocs més petits també els aprofita: els posa al damunt aixecant una paret torta, construïda de qualsevol manera. Treballa tot atrafegat en la construcció de la seua trinxera, sense reparar en els veïns del poble, cada cop més nombrosos, que l'observen des d'allà baix, alguns concentrats a la placeta de Missa, altres des del carrer de la Font, i, també, aturats al camí de la Pobla. Quan s'adona que té espectadors, deixa la feina per un moment, se'n puja al capdamunt de la paret i avia al buit aquest discurs:

—Veïns del poble de Malpui, batlle, jutge i cap del sometent, hereus i cabalers, vells i joves, dones i mainada, gossos, gats i bèsties de corral, us notifico a tots que he pres la ferma i lliure decisió de quedar-me a viure aquí dalt, a la terra que, per dret de descoberta, em correspon, per la qual cosa només us prego que em deixeu en pau. Altrament, si tempteu d'irrompre per la força en uns terrenys que prompte seran de la meua propietat, procediré manu militari en legítima defensa contra vosaltres i contra els vostres béns, tal com en ocasions paregudes s'acostuma a procedir contra lladres i malfactors.