Plor de la tórtora


Obra:Poesia, 1 (p. 126-128)
Comarca:Osona

Just al darrere del que era la rectoria on Verdaguer anà a fer de vicari entre 1871 i 1873, hi ha el Llorer de mossèn Cinto fruit d'un rebrot que va ser plantat per Jaume Collell de les branques del premi que el poeta guanyà en els Jocs Florals de 1873, precisament amb el poema de marcat to místic que transcrivim.

testing image

Plor de la tórtora

Lo rossinyolet s'és mort;
tres dies ha que no canta;
jo d'ací me'n tinc d'anar,
que l'enyorament m'hi mata.
Cançó popular

Vora voreta el riu
me n'heu guarnit un niu,
que el sol hi toca;
lo cobrecel n'és d'or,
veniu, somnis d'amor,
bressau-m'hi a l'ombra.

Qui em fa de cobrecel
n'és d'un Colom del cel
l'aleta hermosa;
que hi fa de bon estar
si es posa a refilar
místiques trobes!

També n'hi refilí
darrera el cant diví
de brosta en brosta:
l'Aucell ara no hi és:
corrandes que hi he après
les canto sola.

Mes, ai!, no hi canto, no;
com cantaria jo,
si el cor s'enyora?
n'enyora el bes suau
d'aquell Amor d'ull blau
i cella rossa.

Refile el rossinyol
refile al raig del sol
que a mi no em cova;
des que no em cova mai
m'estic sota un desmai,
plora que plora!

Abelles que hi veniu,
fugiu d'ací, fugiu;
la flor n'és fora;
cercau jardins del cel,
que al món ja no hi ha mel
que us sia dolça.

Los papallons se'n van,
que no hi llambreguen tant
lliris i roses;
los papallons se'n van,
mai més hi tornaran,
puix Ell no hi torna.

Adéu, abril i maig,
també d'ací me'n vaig,
que hivern s'acosta;
aucells i flors, adéu!
quan a alegrar em torneu
ja seré morta.

L'aucell refilarà,
la flor reflorirà
sobre ma fossa;
sols m'aconhorta
a mi que a refilar i florir
seré a la Glòria.

Allí amb mon dolç Amor,
abella sobre flor,
gosa que gosa,
n'endolciré, feliç
amb cants del paradís
ma veu de tórtora.

Oh, verges, qui hi rieu
amb qui ferí el cor meu
d'amor tan dolça;
dieu-li que al verger
qui tant cantà i rigué,
sospira i plora.

Dieu-me-li que al niu
de vora vora el riu
ja el sol hi toca;
mes ai!, no hi fa claror;
des que no hi tinc l'Amor
sempre és nit fosca!

Vora el Ter, 1872