L'estació era plena a vessar...


Obra:L'Avi (p. 107-108)
Comarca:Garrigues

testing image

L'estació era plena a vessar. Hi havia barretines a l'andana, enfilades als fanals i al terrat. En grups més compactes, es veien pinyes de caps amb reixeta i mocador. Quan vaig treure el cap per la finestreta, una mar de senyeres i un clamor de veus van omplir l'espai. Vam davallar i ens va engolir el formiguer: ens vam trobar de sobte en una rotllana, davant d'una tropa bigarrada de cors, orfeons i estendards. L'alcalde em va donar la mà, i després el consistori i dotzenes de mans se'm van atansar. Va sonar la tenora i van bufar els metalls. Una sardana més plena de bones intencions que d'harmonia em va fer arrencar cap al rovell de l'ou.

A mesura que els carrers s'estrenyien, l'emoció m'embargava. Trepitjava catifes de rosella i de ginesta; des dels balcons carregats de veïns i de garlandes, una pluja constant de pètals m'acompanyava. Banderes, penjolls i cartells abrandats ocultaven el cel. A les cruïlles, els arcs triomfals em donaven la benvinguda, en arquitectures precioses de ramatge i de flors. Les dones, sobretot les dones, estiraven el braç per tocar-me. Duien cintes amb les quatre barres: les més discretes ploraven, les més atrevides em besaven la galta. Vaig entrar a la plaça al ritme de les campanes al vol, i em van fer pujar al balcó.