El carrer del Carme...


Obra:El jardí de la boira (p. 172)
Comarca:Garrigues

testing image

El carrer del Carme, el carrer Nou (curullat amb l'espaterrant catedral que és el temple), la porticada i elegant plaça de la Constitució, tots els carrerets d'aquest voltant que porten el segell del naixement del poble, tenen un encant distès. Allí sí que s'hi pot passejar amb tranquil·litat, mirar cases i botigues amb deteniment sense que ningú t'empaiti.

Les Borges és grandet. Molta construcció nova cap a la sortida de Lleida i també cap a Tarragona; industrialitzat. El Tonet me n'explicava avantatges i n'estava enamorat. La Pepita potser tocava més de peus a terra. La pagesia de les Borges, que hi deu ser i ben important si tenim en compte l'oli, no l'ensenyen. Bancs, comerços, garatges, la mateixa cooperativa, l'institut, etc., etc., li donen un posat de poble d'esquena al camp que ha obert les portes als temps moderns amb indústries de tota mena i que li ha tret l'agror camperola.

Per l'interior, evidentment, trobes alguna casa antiga, si bé en conjunt i pel gruix del poble, poca cosa. Més aviat construccions del final del segle passat i començament del xx i cases refetes, algunes aprofitant la pedra vella. Les Borges sembla un poble nou.

Els nostres pobles han fet rutilar la xavalla a dojo, com defugint la subjecció de les estretors que algun dia havien imperat. Tots som en aparença tan rics, que no ens vinguin amb massa romanços d'antiguitats que per quatre dies que hi som... visca Maria!

Me n'emportava la impressió del seu temple tan gran i la verdor del Terrall que deu donar gust de passejar-hi cap al tard, sense pressa. I dos panets de "pa petit" que vaig comprar per la mare i que segurament que ja no fan enlloc més que en aquesta comarca. Quina oloreta tan peculiar!