Les Borges Blanques presenta en el seu centre actual un al·licient urbanístic...


Indret:El Terrall
Comarca:Garrigues

testing image

Les Borges Blanques presenta en el seu centre actual un al·licient urbanístic gens corrent en localitats de similar importància. Es tracta del Terrall, pintoresco y aristocrático parquecito que se ve su­mamente concurrido en todas las épocas del año y principalmente durante los meses de estío. Aquesta excepcional extensió de jardins enclavada en el cor de la població provoca l'admiració i l'enveja dels habitants de les localitats dels voltants, que arriben a insinuar que els borgencs no es mereixen una meravella com aquella. I és que no n'hi ha per menys. Sortidors d'aigua, unes quantes pórques de gespa, monuments de pedra, avingudes de plataners i dues grandioses basses d'aigua componen una esplanada deliciosa, un lloc ideal per al passeig i la divagació, per a la tertúlia i el festeig amorós.

Les dues basses actuals formaven part d'una de sola, no fa pas tants anys. Era molt gran i estava situada més cap a la carretera, gairebé a tocar de les cases de l'altre costat. Servia, com totes les basses dels pobles de les Garrigues, de dipòsit de l'aigua de pluja —de l'escassa i tan anhelada aigua de pluja— i per abeurar-hi els animals. També hi posaven a estovar la fusta els boters que tenien el seu taller en un cantó de la plaça.

Fa uns anys, hi havia unes barquetes, en les dues basses del Terrall, i els enamorats podien llogar-les per navegar una estona per les aigües mandroses de l'amor.

Darrera els estilets de l'atzavara,

els salzes desmaiats, i tot un món... [J. Querol i Calvis]

En un costat del recinte hi van plantar fa uns quants anys les voltes de pedra provinents del claus­tre de l'antic convent de les carmelites. Enmig del verd relluent de l'herbei s'aixeca majestuosa una antiga premsa d'oli, monument al pagès de les Garri­gues. En els dos extrems meridionals del parc, més enllà de la segona bassa, hi ha en un cantó l'edifici de la casa de cultura i a l'altre el quiosc, que és el nom amb què es coneix un bar de línies avançades i les parets de vidre. La seva terrassa sota els plàtans gegantins i a tocar de l'aigua, és una de les més privilegiades de tots aquests rodals. L'últim dia de la festa major —que se celebra a començament de setembre— té lloc a l'entorn dels dos estanys bessons un vistós castell de focs. Les espumes de colors s'emmirallen, efímeres, en l'aigua negra. És un espectacle d'una gran bellesa, que atreu any rere any una multitud provinent de tota la comarca. Mentre dura la Festa Major, les basses estan engalanades amb unes rècules de bombetes de colors, penjades d'arbre a arbre, que reflecteixen la seva diversitat lluminosa en la superfície tibada i obscura. Els borgencs, amb aquell toc indiscutible de bonhomiosa petulància que els caracteritza, anomenen aquesta decoració refulgent i festiva il·luminació veneciana.