testing image

Les Borges Blanques, capital de les Garrigues. Heus ací una població que necessita, urgentment, donar un sentit dinàmic a la seva capitalitat. Perfectament comunicada al peu del f. c. i la carretera de Tarragona a Lleida, enllaçada també còmodament amb la de Madrid a França, té el greu inconvenient de capitalejar una comarca que només fa la viu-viu, i d'estar voltada —en molta més greu mesura que Tàrrega— de pobles d'escasses possibilitats econòmiques.

La plaça conserva, com la d'Arbeca, força edificis del gòtic, molt poc adulterats pels segles, i els porxos no estan mancats de monumentalitat. És una plaça allargada en sentit nord-sud, de bon moviment comercial, que els dies de mercat bull, i es transforma tota ella en una parada continuada: és l'espectacle bigarrat que en altres volums d'aquesta col·lecció podreu veure. Les ciutats comarcanes tenen un dia en què semblen el centre del món. Autocars, cotxes particulars, tractors, tots descarreguen els clients; les botigues no donen l'abast i tothom porta un xic de febre als ulls. L'endemà tornen a quedar abaltides, el ritme s'hi alenteix i les hores s'hi dilaten.

A l'hora quieta de la mitja tarda sentireu poc brogit a la població: els vagarosos o retirats, asseguts al cafè o fent xerrada en una rebotiga; una porta de terrat que es tanca; la cançó entre dents o cridanera d'un paleta.