Les escoles nacionals d'Arbeca van ser bastides...


Obra:Tendres van ser els dies (p. 21-22)
Municipi:Arbeca
Comarca:Garrigues

testing image

Les escoles nacionals d'Arbeca van ser bastides noves pel règimen del general Franco. Els infants de la República van estudiar a ca l'Obrera, un enorme casalot de pedra al cor del poble que no reunia les condicions mínimes per afrontar les sessions magres d'aquella escolaritat que alliberava. Ca l'Obrera quedà buida els anys quaranta, crec. L'edifici, solemne de volum i pobríssim d'ànima, es quedà amb el somriure gelat, amb la mirada erta dels seus finestrals.

Quan jo vaig fer cap a les noves escoles, no hi havien passat pas més de vuit o deu promocions, però la pintura ja s'hi havia envellit força, i les rajoles del terra —mosaic, en dèiem— havien perdut la seva llum, si és que mai en van tenir. Ordenaren de construir l'edifici al capdamunt del turó que senyoreja el poble, al centre mateix del que havia estat el castell-alcàsser, orgull dels arbequins. Un orgull que conservem tímidament, fins i tot ara, quan d'aquella construcció superba només en queden dues torres capolades i la memòria de les seves tres-centes seixanta-sis finestres (una per cada dia de l'any, inclòs el dels bixestos) que miraven a la plana d'Urgell des d'un costat i als tossals garriguencs des de l'altra banda. És fama popular que les pedres del castell formen la gran part dels fonaments i de les parets de les cases bones del poble. Potser ho són les de ca l'Obrera. La certesa o l'engany d'aquesta brama pertany als silencis de la història, i a les seves inconfessables estridències. És, en canvi, del tot constatable l'absència de carreus en l'alta esplanada del turó on es dreçava la pètria vanitat dels Cardona. Una vanitat que s'esvaí com les boires de febrer. La casa Medinaceli s'emparà d'aquella altivesa i la multiplicà en múltiples indrets de la Península, fins a Sevilla. Dels carreus del castell, avui solament són presenciables els que bastiren la muralla més interior. Útils encara, sostenen els dipòsits municipals d'aigua potable i unes poques cases eixorivides sobre aquestes immenses pedres quadrades i arenoses que els hiverns desgrunen inexorablement fins a gastar-ne les arestes i els vèrtexs.