Qualsevol carreró que puja...


Municipi:Arbeca
Comarca:Garrigues

testing image

Qualsevol carreró que puja des de la placeta de l'església o la plaça Major us menarà fins a la plaça del Mercat, sota mateix de les muralles del castell, i des d'allí fins dalt del turó on s'havia aixecat l'imponent baluard que més d'un cronista anomenava insigne alcàsser. D'aquell poderós castell-palau d'Arbeca avui ja no en resta més que una torre lateral, la base d'alguna altra, i diversos panys de muralla, alguns dels quals han estat recuperats en els darrers temps gràcies a l'enderrocament d'uns quants cor­rals que havien estat edificats a recer dels històrics carreus, i a l'acondicionament i enjardinament d'una part de la cara meridional del recinte murallat. És a dir que les restes actuals no poden de cap manera fer imaginar al visitant l'esplendor d'aquella antiga fortalesa i la vastitud i monumentalitat de les seves construccions. Lo castell qui dominava la vila ha sigut tan maltractat en los temps moderns, es lamentava ja Ceferí Rocafort al principi del nostre segle, quan encara algun bocí important del conjunt es mantenia dempeus, que en prou  feynes pot donar-nos idea de la sumptuositat d'aquella construcció lo poch  que'n resta; y suposan fundadament seria de gran vàlua y riquesa. El d'Arbeca era tingut en el seu temps com, si no el més, almenys un dels més grans i eminents castells de tot Catalunya. Només per fer-se càrrec de la seva enormitat val la pena re­cordar les insòlites dimensions del seu perímetre, que tenia quatre sumptuoses torres cantoneres —de les quals coneixem el nom de tres: la dels Vents, de les Dones i la del Porgador— i encara una de central, de l'homenatge, la qual contenia nombroses dependències, que el voluminós edifici estava aïllat per un fossar fondo i ample, i que l'accés al seu interior s'efectuava per un portal denominat dels tres reis, a través d'un pont llevadís.  Es conta que en aquest castell hi havia un total de 365 finestres, tantes com dies té l'any (la tradició diu que els primers raigs de sol del matí entraven dins del casal per una finestra diferent cada dia), i que aquestes finestres estaven protegides per reixes daurades, i que hi havia quatre sales d'es­tar, una a cada extrem de l'edifici, habitades pels ducs en cada estació de l'any.