El frare de la vall


Obra:La Fontcalda (p. 123-125)
Municipi:Gandesa
Comarca:Terra Alta

testing image

El frare de la vall (fragment)

Sabeu la història del frare
Del camí de la Fontcalda?
Aquell monòlit grisenc,
Aquella figura estranya.
que es dreça com un espectre
entre Volandins i Obaga
enigmàtic, solitari
pel fondal de la vallada?
Temps era temps, feia vida
aquell frare a la Fontcalda
amb sos companys de cenobi
als peus de la Verge blanca,
de cingles i de carenes
encerclats com d'una claustra.
Els dispersà un fat advers,
i afollats de la niuada,
en èxode melangiós
marxaren de la Fontcalda...
S'acomiaden de la Verge,
la reina de la vallada
que se'ls esguarda amb tristor
i allí resta solitària.

El més vell, darrer de tots
pels anys i per la recança,
seguia la trista ruta:
caminava, caminava
pesadament, enyorós,
portava desfeta l'ànima.
Deixar el riu, la font, els cingles
i aquella mare estimada
que de la vida eremítica
li havia estat la fermança
i l'ideal i l'estímul...
Per al seu cor era massa,
no podia seguir més...
Tot decidit ell que es planta
i àvidament gira el rostre
i guaita envers la Fontcalda.
Tremolant d'emoció
sent per dins una sacsada
que li escruix tots els ossos,
li gela les sangs i l'ànima,
i allí es quedà fet de pedra
amb la caputxa calada
extàtic d'enyorament
girat cap a la Fontcalda.
Per sota de la caputxa
que tapa el gest de la cara,
unes llàgrimes furtives
li van rajant per la galta:
plora intermitent, sanglota
gemecs de muda complanta,
sempre de cara i de cor
vers la vall abandonada.