Faig una volta, lenta, per la plaça del Comerç...


Obra:A peu per La Terra Alta (p. 17-18)
Municipi:Gandesa
Comarca:Terra Alta

testing image

Faig una volta, lenta, per la plaça del Comerç, d'on surt un carrer que duu un nom bonic i exacte: Carrer Sense Sol. En els balcons d'aquest carreró hi ha més geranis i més plantes que enlloc. A la Terra Alta l'ombra pot ser vida.

Passo per davant d'un edifici nou, la llar dels avis, i hi entro a prendre alguna cosa i a esperar que les botigues obrin. S'hi està fresc, i més enllà tres homes fan conversa. L'un sembla que és objecte d'una franca sàtira per part dels altres dos, en relació, si no ho interpreto malament, amb el seu matrimoni. es devia casar amb una noia rica. "Tu sempre estaves a tiro del sogre", li diu un, i fa el gest de dur-se una escopeta a la cara. L'afectat es defensa intentant parlar de futbol, però ningú escolta gaire ningú. Suposo que ja s'ho han dit tot i s'ho saben tot.

És evident que s'han adonat des del primer moment de la nostra presència, però només de mica en mica ho comencen a demostrar, amb una frase dita amb més èmfasi, o girant ocasionalment la cara cap a la Isabel i cap a mi. Tot d'un plegat, l'home que segons els altres estava dominat pel sogre se'ns adreça directament:

— Jo he estat mig centre del Gandesa. Faig cara d'interessat, i l'home, que ja deu tenir molts anys, es passa a la nostra taula i hi seu.

— Hi he jugat molt, a futbol, jo. Mig centre del Gandesa. Treu d'una butxaca una fotografia vella, on es veu un equip de futbol, i assenyala amb el dit un dels jugadors: "Aquest sóc jo. Mig centre del Gandesa, ja ho crec". Ho repeteix amb un punt d'obsessió, això del mig centre, i commou que aquest home porti la fotografia sempre al damunt, una foto que tot Gandesa deu haver vist cent vegades, i que ja no li deixen treure segurament de la butxaca, o no la miren, i ara a la llar dels avis hi ha per sort uns forasters que pensen que, caram, no tothom pot dir que ha estat mig centre del Gandesa.