El plor de Maria
Autor:Senyé d'Aymà, Anna
Obra:Remolinada
(p. 43)
Indret:Font de la Mare de Déu
Municipi:Manlleu
Comarca:Osona
Just entre la plaça de fra Bernardí i la de l'església, a tocar del carrer de la Font hi ha la dedicada de la Mare de Déu. Una llegenda sobre el serpent de Manlleu conta que aquest perseguint un pagès quedà encallat en passar pel pont de les Bruixes i hi morí d'asfíxia. El pagès li arrancà un diamant que duia al front i l'anà a oferir a la Mare de Déu en aquesta capella. Un senzill poema d'Anna Senyé d'Aymà ens en descriu l'ambient recollit que s'hi respira.
El plor de Maria
Ara que és tant de bon matí
que dins la capella fonda
la nit hi governa encar...
Una llàntia tremolosa,
parpellejant com estel,
trenca la dura penombra,
amb un llum tan desmaiat
com cantarella, qui aboca
la darrera aigua que va
regalant de gota en gota.
Son bleixar d'estel morent
que d'en tard en tard colora
els vells daurats d'un altar,
encén una estrella nova,
cercle resplendent d'argent,
en el front de Madona
qui té el gest tot desmaiat
i la faç tota plorosa.
