Però sóc —pobre de mi!— home d'espais pausats...


Obra:L'infern dolç (p. 98-99)
Municipi:Pont de Suert

testing image

Però sóc —pobre de mi!— home d'espais pausats i en el meu pelegrinatge pontarrí trobo la plaça Mercadal, una de les més emblemàtiques del Pont. Aquí se celebrava el mercat tradicional i d'aquí sortien, anys enrere, les cavalleries per anar al balneari de Caldes de Boí. A l'oficina d'informació de la plaça, saludo el Sebastià Pons, un escriptor del Pont, autor d'una guia del barri històric de la vila, que em convida a passejar durant el matí pel Pont antic. Entrem a la plaça Major —en la qual hi ha l'Ajuntament, antiga casa del Notari, un palau d'estil barroc tardà—, autèntica cruïlla del barri vell, i continuem pel carrer Major, el carrer principal de la vila medieval, en procés de restauració i dignificació. Ens criden les façanes de ca de Jaumot, del segle xvii, casa materna del Sebastià, un edifici barroc que segueix, d'acord amb la senyalització i l'explicació de l'escriptor, els cànons de simetria i equilibri propis d'aquest moviment artístic; i ca del Segretari, del final del segle xviii i primers anys del xix, amb la façana amb elements decoratius de guix d'inspiració vegetal. Traiem el cap al pintoresc carrer Escú, cobert i fosc, deformació d'Obscur, i tornem pel mateix carrer Major a la plaça de l'Ajuntament.