Camí de Sant Maurici endins...


Obra:El retorn d’Hug Roger (p. 113-114)
Municipi:Vall de Boí

testing image

Camí de Sant Maurici endins, els arbres de fulles nues passen com una cortina de troncs grisos afermats a l'estesa blanca, suau, de pilons amb alçades diverses, segons per on hagin girat els vents que, xiulant, s'enrotllen als tombants i aplanen els sots, aixequen les nevades per deixar-les caure amb una cadència flonja que empolsa les pedres d'arestes nues i cobreix els branquillons tendres.

Sobtadament, el comte s'atura al redós del riu Escrita, que solca la neu amb un enfonsat corrent guanyat als marges glaçats, a les aigües gelades. D'un cop d'ull, Hug Roger apama els arbres de la vall, verns, avets, bedolls, aurons, les immenses nogueres, tots els àlbers alçats cap al cel i tots els que jeuen a terra travessats pel llamp.

Imagina els trèmols a la primavera, els freixes de fulles bellugadisses, que ara s'erigeixen nus, la soca afermada al sòl i les branques eixamplades al fred, damunt els tous de neu.

Troncs més antics que el comtat, esberlats i regirats, es cargolen al costat d'avetars frondosos i d'arbrets plantats de nou, voluntat de les valls, mestresses i senyores dels boscos, amb tales sovint necessàries que duen a replantar minsos exemplars.

Mira uns homes que arrosseguen troncs tallats amb picasses tarteres avall. Perdut boscos endins, no se'n mouria, Hug Roger, dels camins del Pallars, arran de terra, com una planta més d'arrels lligades ja per sempre al dessota de les coses.

Dins el silenci dels llacs els dos mals caçadors, convertits en les afuades punxes granítiques dels Encantats, fiten l'eternitat reflectida dins les aigües, mentre la neu de les congestes s'arrapa ferma a les llises parets verticals.

Les tarteres el pugen cims amunt. Quan s'aturen, el Coratge alça les potes de davant amb un renill agut que ressona per les valls i s'apaga dins els llacs convertits en una escampada de miralls de gel engolits per crestes granítiques, retall de punxes de neu enlairades cap a cels grisos, o blaus, o als rojos de les postes, cap als cels de colors prims, quan l'alba els arreplega.