Sonet inacabat
El cementeri de Manlleu, altre temps allunyat del nucli urbà, avui en forma part, dalt d'un turó enjardinat. En el perímetre de fora o bé accedint-hi, davant la tomba d'Antoni Pous podem llegir-hi aquests dos poemes que fan reflexionen sobre el sentit de la vida i de la mort.
Sonet inacabat
Aquesta carn dels cucs serà pastura
al jorn suprem del meu deslliurament,
quan el cruel ídol del temps s'atura
en un designi d'anihilament;
i ja no seré jo aquella figura,
sols serà el deix del meu desistiment;
jo esdevindré el cant d'una noia pura
que emigra a l'altra banda del ponent.
Aprendre a morir, imminent,
en aquest plor que es perfà en mi
i en les coses. Oh rabent
imperiós!, cap a la mort
amb una vida, sol i pròxim
nodrint-me amb totes les miques.
Demà encara, les muntanyes!
