Un cap al tard


Obra:L'obra essencial (p. 384)
Indret:Cementiri
Municipi:Manlleu
Comarca:Osona

El cementeri de Manlleu, altre temps allunyat del nucli urbà, avui en forma part, dalt d'un turó enjardinat. En el perímetre de fora o bé accedint-hi, davant la tomba d'Antoni Pous podem llegir-hi aquests dos poemes que fan reflexionen sobre el sentit de la vida i de la mort.

testing image
Veu d'Eva Marichalar:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/XGgpYrrgYG4zdUgDeCD5.mp3

Un cap al tard

Cap al tard; era a l'hora de la posta
quan mirava les roses del ponent,
esfullant-se silents damunt la brosta
que tinc en els racons del pensament.
Llavors una infinita melangia
m'ha palpat l'epidermis i la sang,
i he trobat a la boca saboria
de fang.

Llavors m'he vist malalt perquè era un home,
i m'he vist home per l'estar malalt;
llavors cap rosa no tenia aroma,
sols una mica de flairor banal.
I m'anava migrant, patint martiri
dintre del vent de la caducitat,
que m'alenava des del cementiri
amb la flairesa de l'eternitat.