Tota la nit que sento...

Tota la nit que sento
els perdiguers del temps
lladrant cara la lluna.

Ara m'aixeco
i dintre el sol repasso
antics rosaris.

Sóc al Pradell de sempre
i acordo
el ritme del respir
al compàs d'aquest aire.

Tendrament m'arrecero
a l'ombra del meu pare
i em confonc amb la terra.Reposo
tan pròxim a la deu
que sento néixer l'aigua.