Un senderó, entre esbarzers, davant de la porta del temple, salva la bardissa...


Comarca:Priorat

testing image

Un senderó, entre esbarzers, davant de la porta del temple, salva la bardissa i aboca a l'indret on hi havia el claustre del cementiri. Avui uns rengles d'oliveres enfondeixen llurs arrels en les tombes i un sembrat de regadiu encatifa la terra flonja. Entorn hi ha els enderrocs de les cel·les primitives i uns arcs del claustre. Al bell mig, un Crist de ferro estén els dos braços entre les branques d'argent de les oliveres. És, aquesta, la imatge que ha vist com les voltes es clivellaven i com l'heura enfilava les seves tiges amunt dels murs. És, aquesta, la imatge que ha vist el convent en plenitud i ara en presideix les ruïnes.

Per tot el Priorat podreu escoltar la llegenda de les meravelloses riqueses amuntegades pels frares. Els vells han de dir-vos d'on ve el patrimoni de les famílies més cabaloses dels pobles veïns de Scala Dei. Hom conta d'unes sàrries d'or que va treure de la cartoixa un hisendat; de la creu curulla per dins de moneda que n'hagué un altre; de la campana plena d'argent que va desenterrar un tercer. Quan els frares fugiren, la imatge del cementiri veia com tota cosa era trasbalsada sota la folla fal·lera de l'or.

Després veié com era arrabassat el cementiri. Creus, lloses i els ossos que venien a les mans eren foragitats sense mira. Només el Crist de ferro fou respectat, i els olivers arrelaren en el vell fossar i, de mica en mica, les branques d'argent el cobricelaren.

Sota un cel roig com una brasa, un matí de tardor, visitàrem les ruïnes de la cartoixa. El Crist del cementiri duia una doble corona. Damunt de la d'espines, n'hi havien posada una altra de fresca, feta de flors salvatges. Al peu de la creu, unes humils ravenisses eren florides i les corretjoles intentaven enfilar-se amunt del fust. Els ocells piulaven entre les branques de les oliveres que negrejaven amb llur fruit. Un rajolí d'aigua saltava d'un marge amb suau cantarella.