Scala-Dei. Fa frescor...


Obra:L'aroma d'arç (p. 189-190)
Comarca:Priorat

testing image

21 d'agost

Scala-Dei. Fa frescor; he hagut de posar-me el suèter. Al matí fa vent, és sud-oest, que ací anomenen «seré», però ha minvat al migdia. A primeres hores de la tarda marxem al Priorat. Fins a Scala-Dei hi estem 55 minuts. El paisatge es pàl·lid, té com una fina timidesa: vinyes d'un verd clar o ametllers delicats damunt la llicorella. La negror dels troncs, contrastant amb la verdor transparent del fullatge, dona als ametllers com una qualitat oriental, japo­nesa. Des del poblet fins al monestir de Scala-Dei hi ha, a peu, vint minuts. Al fons, el mur solemne del Montsant és com un orgue majestuós, amb taques de petites pinedes i botjar: es dreça darrera un pri­mer terme d'ametllers pàl·lids. Segons com, el to ocre vermellenc de les roques sembla un flamareig llepant la part grisa que forma els grans tubs de l'orgue.

Les ruïnes del monestir són d'una punyent melangia. Un portal del segle XVII, de pedra grisa, té una petita figuera borda vora l'escut, que és de pe­dra daurada. L'estructura del temple deixa veure el cel, amb grans cortinatges d'heura a l'esvoranc. L'heura ho domina tot. Té uns troncs enormes i com peluts. Hi ha també, cobrint soterranis i antigues estances, enormes esbarzers, bells noguers majestuosos i molts saüquers, clapejats de baies negres. Un gran pi prospera sobre la volta del temple, que és de pedra vermella —llevat del portal neoclàssic, que és gris—. A terra hi ha un gran toll d'aigua, que ve dels recs de l'horta. Quan hi érem, regaven; el so abundós de l'aigua sembla donar una mica de vida a les ruïnes. A l'estuc de l'església, molt malmès, encara es veu alguna inscripció i algun bocí d'ornamentació abstracta. A 1'hort, vora les gerdes i altes bajoqueres, hi havia petúnies d'un morat delicadíssim.