Del sisè i setè pecats mortals, que són enveja i peresa...


Obra:Disputa de l’ase (p. 156-159)
Municipi:Falset
Comarca:Priorat

testing image

Del sisè i setè pecats mortals, que són enveja i peresa. — Frare Anselm, al Camp de Tarragona hi ha un poble, a muntanya, anomenat Falset; i és bon poble i gran, i poblat de bones gents, i pertany al comte de Prades. En el qual s'esdevingué que a una festa de Nadal hi anaren a predicar dos framenors i dos frares predicadors, l'un el dia de Na­dal, i l'altre l'endemà. Tot seguit, frare Anselm, que les festes foren passades, volent-se'n els frares tornar a Tarragona, d'on havien vingut, prenent comiat del senyor comte, aquest els digué: "Senyors religiosos, a nós i a tot el poble ha plagut vostra científica i plaent manera de predicar, i per tant penseu de demanar qualque do que us plagui, i nós us el donarem. Mes nós volem que el frare predicador demani el primer do, i després demanarà el framenor". Immediatament, frare Anselm, que el frare predicador ho hagué oït dir, digué en si mateix: "He fet mal viatge, car si demano primer, el framenor demanarà més que jo; i si ell té més que jo, la mort em seria millor que la vida. Però jo sabré més que ell". I llavors, girant-se vers el comte, li respongué dient: "Senyor comte, jo us demanaré un do, a condició que la cosa que jo demanaré em sigui donada sense cap dilació". Ço que el comte li prometé. I llavors li digué: "Senyor, jo us de­mano que em sigui donat el doble de tot el que us demanarà el framenor". I el comte li atorgà. Quan el framenor hagué oït la demanda del frare predicador, cregué morir d'enveja i de disgust, dient en si mateix: "Malviatge pugui tenir aquest traïdor de predicador, si tindrà el doble de tot el que jo demanaré. Car si jo demano cent florins ell en tindrà dos cents. I més m'estimaria morir content que viure malcontent". I llavors el framenor pensà i demanà el do, dient: "Senyor comte, jo us demano ara que us plagui fer-me donar dues-centes bones bastonades. I en això us prego, senyor, que no hi hagi falla. Car això és la més gran gràcia i re­compensa que em pot fer en aquest món la vostra senyoria". Aleshores, el comte digué a dos escuders que eren prop d'ell: "Aneu i aporteu dos bons bastons de nespler, i feu-li aquest plaer, puix que ell ho demana amb tan gran devoció".

Després que els dos escuders hagueren portat dos bons bastons, prengueren el framenor pel caperó i començaren a batre'l. I com ells hagueren donat al dit framenor cent bastonades, vet el frare predicador qui co­mença a cridar, dient: "Això basta, senyor, car el framenor només ha demanat cent bastonades". Quan el framenor oí les paraules del frare predicador, digué suplicant, plorant i cridant: "No, senyor! No escolteu el frare predicador, i doneu-me altres cent bastonades. Car dues-centes us n'he de­manat!". I girant-se vers el frare predica­dor, li digué: "¿Què us sembla, frare pre­dicador, del do que he demanat? Em sembla que no us plau pas gaire. Vós haveu, per la vostra cobejança, demanat el doble de ço que em serà donat; i per tant, em plau passar mal Nadal, per tal que vós tingueu pitjors Innocents i encara mes males estrenes!".

Tan bon punt, frare Anselm, com el fra­menor hagué rebut la dita gracia, vet els dos escuders que prengueren el frare predicador per la vora de la capa i li donaren quatre-centes bastonades; en guisa que calgué portar-lo sobre un ase a la ciutat de Tarra­gona. Vet, frare Anselm, com els vostres re­ligiosos esquiven el pecat d'enveja.