Quan El Llamp anava a complir el cinquè any de la seva vida...


Obra:Cicle de la terra natal III (p. 236-237)
Indret:Font Vella
Municipi:Falset
Comarca:Priorat

testing image

Quan El Llamp anava a complir el cinquè any de la seva vida, Manuel Bardí va voler celebrar aquest aniversari i encarregà Salvador Estrem d'escriure una «silueta» dels redactors i col·laboradors del periòdic en vistes de la publicació d'un llibre recordatori. Amb aquest motiu, el poeta prioratí vingué al meu poble per tal de canviar impressions. I aquest cop, el sorprès vaig ser jo. Me l'imaginava alt i ferm, d'acord amb la impressió que produïen els seus versos, i no ho era pas, sinó més aviat menut, molt prim, ros i amb l'aire entre sorneguer i al·lucinat. Quan parlava de poesia, sobretot, s'enciriava, tens i enartat, com si es cremés. Devia ser molt miop, molt més que jo, perquè els vidres de les seves ulleres semblaven culs de got i a penes se li veien els ulls, devorats pels cercles brillants.

Vam parlar i passejar tota la tarda pels camins de l'horta. Després va voler veure el secà, la vinya, la qual li interessava tant com els versos. Entre una figa i un raïm, em llegia els papers que li sortien de totes les butxaques o em parlava de Josep Carner, de Carles Riba, de López Picó i altres poetes moderns que jo només coneixia de nom. En realitat, gairebé sempre va parlar ell. Devia adonar-se'n, perquè a l'hora de marxar, va dir: «Baixaré un altre dia i així podrem parlar més.» No va fer-ho i, per tal de completar l'escassa informació recollida en la nostra conversa, si se'n pot dir així, va dedicar-se a interrogar els quatre o cinc hortolans del meu poble que cada diumenge anaven a Falset a vendre verdures. Com és de suposar, els uns van dir-li una cosa, els altres una altra... Ho agabellà com va poder i escrigué una «silueta», la meva, que no li podré agrair mai prou. Em pintava embolcallat de somnis i amb el cap als núvols, és a dir, ple d'idees arravatades, que jo, segons ell, li havia exposat «amb veu nasal». Un toc purament retòric (o potser va trobar-me refredat). Amb tot, em qualificava, paternalment, de bon noi desorientat per les lectures, ovelleta esgarriada de les que, tard o d'hora, retornen a la pleta, és a dir, a missa. Inefable Estrem!