Cançó de comiat


Obra:Obres completes I (p. 205-209)
Municipi:Falset
Comarca:Priorat

testing image

Cançó de comiat

Adéu, vila de Falset,
dins la vall tota ajaçada
com una dama qui dorm,
dels seus amors oblidada.

Quina son més dolça tens,
quina son més dolça i llarga.
Si et sabia despertar
la meva llàgrima amarga!...

Si et sabies despertar,
bé series tota una altra...
Vinc cantant un cant d'amor
i me'n torno, el plor en la galta.

Si et voldria com abans
m'entristeixes com ets ara,
jo et voldria amb claror als ulls,
no pas cluca la mirada.

Adéu, vila de Falset,
campanar, creu decantada,
carrer estret i costerut,
portal vell, roja taulada.

Terra de les set colors
meitat erm, meitat conrada,
àlber dret i xop gegant,
font d'argent, i barrancada.

Vinya magra del coster,
avellanar de la plana,
oliver verd clar verd fosc,
hort petit, poma, magrana.

Muntanya color d'aram,
color d'or, color de plata,
muntanya de llacorell
calumniada d'ingrata.

Adéu, vila de Falset
dins la vall, allargassada,
besada de tots els vents,
de pluja i sol amarada.

On és el celler flairós,
on tens el blat i la palla
i el rebost tot embaumat,
ple de tota presentalla,

i aquella llar tota amor
aquella església oblidada,
aquella ermita del cim,
sola, trista, derrocada.

Si et sabies deixondar
prou en fores tota una altra...
Vinc cantant la dolça amor
i me'n torno, el plor en la galta.

Jo et voldria com abans,
més que no pas com ets ara,
et voldria amb llum al ulls,
al llavi cant i rialla.

Et voldria com abans,
—al llavi cançó i rialla—,
quan dels ferros dels balcons
en sabies fer metralla.

Quan sabies mostrar el pit
a l'enemic qui et cerclava,
i et volia sota jou
com una donzella esclava.

Quan sabies la cançó
que als llavis tens apagada,
quan la fe, en el campanar
tenia la creu dreçada.

Si et voldria com abans,
em fas por com te veig ara,
jo et voldria amb foc als ulls,
no pas trista la mirada.

Adéu vila de Falset,
adéu, la vila estimada,
tan endins que et tinc del cor
i tu d'ell tan allunyada.