Però Siurana, sobretot, és una situació geogràfica...


Obra:Viatge al Priorat (p. 374-376)
Comarca:Priorat

testing image

Però Siurana, sobretot, és una situació geogràfica. El professor Bonilla ha compost aquesta imatge: «Gigantesco navío roquero, cuya quilla avanza impàvida hacia el verde mar de los viñedos del Priorato, sin temor al pétreo oleaje del Montsant, que amenaza arrollario por estribor». La imatge, encara que soni tan sonorament, encara que no ho sembli, és d'una precisió absoluta. Sense conèixer el text que ara he citat, jo vaig anotar al meu bloc, en arribar a Siurana: «Vaixell, pont, proa i encara roca = mascaró».

I des d'aquesta altura, la panoràmica és prodigiosa, i la sensació de flotar en l'aire angoixa la gent impressionable. A més, hi fa un vent sec, com si vingués d'un cop de fuet medieval. En aquesta alta plataforma es produeix a la tarda un moment de glòria solar, una vibració frenètica i elèctrica. Miro els ametllers del cim que semblen extremament fràgils, i al fons la vall de Siurana, que volta als peus del coll del Bot. [...]

A Siurana hi ha un obelisc amb aquesta inscripció: «Monument commemoratiu del VIII Centenari de la Reconquesta de Siurana», i una Verge, la Verge de l'Aigua, que des de 1682 té un jubileu el 9 de maig. A l'arxiu parroquial es llegia que, de 35 pregàries públiques, 34 foren seguides de pluja, i àdhuc en l'ocasió fallida la collita no es va perdre. La gent de Cornudella i Poboleda, la Morera i Ulldemolins, Arbolí, Prades i la Selva, invoca la Verge de Siurana, Sol de la Comarca, Intrèpida Oreneta, Ungida Sacerdotessa de llavis graciosos i cordials, Abella Silvestre, Núvol alat, Llaç del Cel i la Terra en Arc de bonança...

Com es pot veure, la naturalesa és poderosament present en totes les manifestacions de Siurana, potser perquè és un lloc tan alt i tan dramàtic, tan a prop del dit del llamp. Violant i Simorra conta que abans, en la processó de la benedicció del terme, el dia de la Santa Creu, les dones seguien darrera duent vint pedres menudes a les mans i deien Jesús, Jesús, per cada gra de rosari que passaven. A cada glòria llençaven una pedra fins a haver dit mil vegades Jesús! Llavors, per deslliurar-se de llamps i de tempestats, els devots de la Santa Creu deien aquesta oració:

 

Apártate de mí, malvado,

aunque vengas carregado,

que en el dia de santa Crus

he dit mil vegades Jesús.

 

Deixem Siurana procurant de no estimbar-nos. Les pedres frenen el descens, que no té el seu risc en el mateix camí, sinó en el paisatge: no sabem estar-nos d'alçar els ulls i contemplar la vall, tancada al fons pel Montsant rosa-blau de la tarda.