testing image

Les soledats de Siurana

Us costa de pujar a Siurana. Però quan hi sou, quina magnífica recompensa! Heu deixat l'automòbil còmode, i heu anat ascendint per un duríssim camí de bast, que és verament una graonada rústega. L'alta mula en què cavalqueu ha fet l'aprenentatge del senderó, i us admira la seguretat del seu pas. Quan el camí segueix la carena d'una coma, sentiu, damunt la vostra cavalcadura, la impressió de travessar els espais.

Ja sou dalt. Al cim de la muntanya, que els cingles tallen per tots els costats, hi ha el poble, l'esglesiola romànica, les ruïnes del castell. Tan bon punt heu mirat un instant aquells vells murs, l'esguard se us en va cap a les muntanyes i les valls que volten Siurana. Davant mateix, el Montsant, massís, enorme, imponent, dreça la seva mola grisa on són visibles els estrats de la roca. Els coneixedors de la contrada us van dient els noms dels puigs i dels turons. És una lliçó pràctica de geografia del Priorat i de l'antic comtat de Prades.

La més forta de les impressions que us fa Siurana és la impressió de les grans soledats. Soledat de les muntanyes desertes enmig de les quals és bastida; soledat de l'espai que les corona; soledat del petit poble silenciós, que els habitants abandonen, l'una família darrera l'altra.

Quin encís més intens, el de les soledats de Siurana! Totes les veus de la terra, en la calma i en l'isolament, se us fan més clares i entenedores. [...]

Les soledats de Siurana són, no pas un càstig d'exili, ans un domini de conquista. En aquest terrat elevadíssim que han format els cingles hi va haver l'últim episodi de la Reconquesta cristiana al Principat de Catalunya. I la llegenda de la reina mora de Siurana, la imaginària Abdelàzia, que es llança a l'abisme muntada a cavall, és una poetització del final d'aquella lluita.

Des d'aleshores la nostra llengua ressona dalt de Siurana, entre les soledats. Han passat prop de vuit segles, i ara una temença ens fibla el pit. ¿Vindrà dia que els mots de la parla s'apagaran en aquesta brava altura històrica? Siurana es despobla de pressa. Allà baix hi ha Cornudella, que li pren la gent. La gran majoria de les cases de Siurana són buides, tancades, mortes. Fa vint anys que els habitants passaven de cent, i ara amb prou feines arriben a trenta. Només hi ha vuit o nou cases habitades. Pels carrerons trobem uns infants morosos que guaiten la vall amb ulls de desig.

Ni que quedés tota sola entre soledats, Siurana no deixaria d'ésser la sobirana d'aquesta rodalia. Però no quedarà sola mentre visqui el bon rector, l'admirable rector de Siurana, al qual aquesta altura ha encomanat l'heroisme. Ell viu content i optimista amb els seus trenta feligresos, i somia amb un gran esdevenidor per a Siurana. Us en parla amb una gran fe, amb la mateixa fe que té per les coses del cel. Ens conta que els pobles de la comarca menyspreen Siurana avui que la veuen pobra i minvant, i ja no hi pugen, com en altres temps, en llarguíssima processó de pregàries per la pluja. És tan alta, Siurana! Els homes de poca fe troben que el seu camí és massa costerut i pedregós. Oh, i tan sol·lícita que és, la petita Mare de Déu de Siurana! de trenta-sis vegades que s'han fet pregàries, ens diu el senyor rector amb xifres precises, trenta-cinc ha plogut, i l'única vegada que no va ploure es va salvar, tanmateix, la collita...

En pujar hem fet un bon tros de camí damunt la mula. Però no hi podríem muntar en el descens: tan pronunciat és el pendent del camí. Anem a peu... Ja som a baix, a la vora del riu. Des d'allí es veu molt millor l'alçada dels cingles.

Una noble amistat ens ha dut a Siurana, i a dalt hem trobat, en el senyor rector, un cordialíssim amic de molts anys, que no sabíem que ho fos. També a la vall, de tornada, hem descobert vells amics dins un molí solitari. I quan hem retrobat el camí ample i hem pujat novament al vehicle còmode, ens hem endut de les soledats de Siurana el doble perfum de l'amistat i del poliol.