testing image

Poblet

Recordes bon amic? Dalt la teulada
de l'alt cimbori els dos un jorn pujàrem,
com dos ocells, i allí junts admiràrem
la Conca verdejant, de ceps plantada.

L'església als nostres peus, mig enrunada,
el refetor i les cel·les contemplàrem,
i, com joiell dels temps que ja passàrem,
als claustres vam donar llarga mirada.

Al veurer eix monument, obra divina,
de la vil destrucció avui feta presa,
al mirar que a ser pols tant d'art camina,
vaig dir, captiu mon cor per la sorpresa:

Ni a mos peus mai he vist tanta ruïna
ni a mos peus mai he vist tanta grandesa.