L'església basilical de Poblet, fou construïda...



testing image

L'església basilical de Poblet, fou construïda amb el respecte total de l'ortodòxia catòlica. És de creu llatina. L'absis té una direcció a llevant; la façana a ponent. Té tres naus, el creuer, l'absis i les capelles laterals. Dimensions: 85 metres de llargada; amplada 21 metres, alçada de la nau principal 28 metres. La nau central, que és la principal és d'estil romànic i és coberta per una volta de canó tot just apuntada, sostinguda per uns arcs potents que recolzen sobre pilars. La nau del costat de l'Evangeli és coberta per una simple volta d'arcs encreuats i la del costat de l'Epístola és d'estil gòtic i data del temps de l'abat Copons (s. XIV).

La taula de l'altar major es enorme i tota d'una peça. Recolza sobre unes columnetes romàniques. La pedra es prodigiosament jovençana.

El meravellós retaule d'alabastre de l'altar fou esculpit (estil Renaixement) pel cèlebre artista Damià Forment, escultor de la Corona d'Aragó. Hi treballà del 1527 al 1529. L'encàrrec fou donat per l'abat Caixal en temps de l'emperador Carles V. La Mare de Déu central és la pura humanitat.

El creuer de l'església és travessat, a dreta i esquerra, per dos arcs en els quals hi ha les tombes dels reis de Catalunya-Aragó. L'obra fou iniciada per Pere el Ceremoniós vers el 1359 i continuada pels seus successors. Del cantó de l'Epístola, el lloc més acostat a l'altar major conté les despulles d'Alfons el Cast; després, les de Joan I l'Amador de la gentilesa, i les seves dues esposes, Mata d'Armanyac i Violant de Bar, i el tercer, construït per Ferran el Catòlic, guarda les despulles dels seus pares, Joan II i Joana Enríquez. A mà esquerra, al cantó més pròxim a l'altar, hi ha Jaume I el Conqueridor, després Pere el Ceremoniós o del Punyalet i les seves tres esposes, Maria de Navarra, Elionor de Portugal i Elionor de Sicília, i a la tercera reposa Ferran d'Antequera. Aquestes tombes foren refetes més que restaurades els anys de la reconstrucció per l'escultor Marés, que ho féu amb una gran dignitat. El 1671, Pere Antoni d'Aragó, ex-virrei de Nàpols, obtingué el trasllat de Nàpols a Poblet de les despulles d'Alfons el Magnànim, que foren dipositades tocant a les altres tombes reials.

A l'extrem del creuer, tocant a la capella de Sant Benet, hi ha enterrat Marti l'Humà; la tomba és obra del municipi de Barcelona, realitzada per l'escultor Marés. En els murs d'aquesta capella hi ha els sarcòfags de quatre fills de Pere el Cerimoniós. A l'extremitat oposada del creuer (cantó de l'Evangeli) hi ha fixada, damunt una font, una tomba gòtica en pedra que conté les despulles de Joana d'Aragó, comtessa d'Empúries, filla del Ceremoniós. L'estàtua jacent d'aquesta senyora conserva encara algunes traces de policromia. A la porta de la vella sagristia hi ha sobre el mur els petits sarcòfags de quatre fills de Joan I.