Retorn a Ítaca (Auca), [fragment]


Obra:Carrer Major, 20 (p. 120, 122-123)
Municipi:Berga
Comarca:Berguedà

En aquest punt es trobava la casa coneguda per Ca la Guillema, per la Lola de ca la Guillema, la mare de Climent Forner, on va passar la infantesa i joventut el poeta, fins als tretze anys. Tot i que els baixos de l'edifici estaven ocupats per la botiga Cervantes, l'any 2008 tot l'edifici va ésser enderrocat per construir nous locals comercials.

En qualsevol cas, aquí podem llegir uns fragments del poema "Retorn a Ítaca" que desgrana la majoria de topònims urbans que anirem trobant a mesura que resseguim els carrers i els encontorns de Berga.

testing image
Veu de l'autor:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/wBE5QSme5autTdIaInhp.mp3

Retorn a Ítaca (Auca)

Torno del món cap al país dels pares
ben decebut, cansat
de viure a mig camí d'aquesta vida
que és una lenta mort.
Qui salva Ulisses del seu llarg naufragi?
salut, oh pàtria retrobada, Berga!

[...]

Oh, el meu Carrer Major,
bell de tan vell, més alt, més llarg i més estret!
Travessa
els cors a tall d'espasa
sense deixar que es pellin les ferides.
Tot ell ple de mirades, fa i desfà
llaços de prometatge
anant amunt i avall ritualment.

[...]

I el Parc on van les noies que es voldrien casar,
no pas per veure els peixos de colors
que il·luminen l'estany,
sinó els soldats que hi ronden i es confonen
amb els parterres caqui.

I el Passeig de la Pau avui tan bell de veure,
ahir ple de miols nocturns de gats gelosos.
I el Vall on fan les fires i la mare
anava a vendre els dies de mercat...

Heus aquí que em faig vell i vaig a prendre
el sol
cap al Revolt
dels Oms, o bé cap a les Esteselles
on no hi ha trànsit d'autos i els xalets
floreixen plens de roses.

Deixeu-me un viarany
perdent-se entre la molsa de la Baga,
i us dono les solemnes avingudes d'asfalt
i més asfalt i més asfalt.
Cada bri d'herba m'aspergeix el pas
i, ull viu de fada, el rovelló m'espia.

***

Torno del món cap al país dels pares,
d'on ja no partiré mai més,
germans,
fins a l'hora suprema.
Els homes no tenim sinó un pàtria
per néixer i per morir.
Em basten quatre pams de terra a Casanponç,
d'on cada dia surt el sol i sortirà
fins que l'estesa d'ossos que hi reposen
es tornin resplendents de glòria.