En el claustre major, ala d'entrada, hi ha el templet del brollador...


Indret:Claustre

testing image

En el claustre major, ala d'entrada, hi ha el templet del brollador. És d'estil romànic i té una gran qualitat. M'hi aturo sovint, per sentir el soroll de l'aigua. L'abat de Poblet em digué: "Faci el que vulgui, divagui per la casa". Com que la meva vida ha consistir a divagar, ho he naturalment aprofitat. Aquest brollador del claustre central té tot l'aspecte d'haver estat creat pels monjos del Cister de Fontfreda que feren el monestir. Té vuit o nou segles. Encara raja. Aquestes coses em fascinen. El 1935, la Colla del Colón, que presidí el senyor Mateu (don Francesc), el dels Jocs Florals, anaren a Poblet i feren un llibre de records. En aquest llibre, meravellosament editat, hi ha una assaig del senyor Toda i  Güell sobre els avatars que sofrí la mòmia del Conqueridor, que fa rodar el cap. Però també hi ha una cosa agradable. El senyor Rafael Puget, de la Colla esmentada, escriví sobre l'aigua del brollador: "Quan tanques els ulls i escoltes el brollador del claustre, el so de l'aigua és el mateix que el de segles enrere. Plors i sospirs, cants i rialles, brollar a raig fet, ahir en el temps dels frares. Tot ha canviat menys el degotís de les molses i els fils d'argent, que són l'ànima sensible del monestir de Poblet".

En aquest claustre hi ha els grans xiprers verticals, ramuts, que tenen una gran personalitat. La terra és plena de flors prodigioses. En els xiprers, hi fan el niu, en gran quantitat, les caderneres, que sempre refilen i canten. El fet és realment remarcable: la quantitat d'ocells que hi ha sobre Poblet és sensacional. No és pas aquest el lloc per a detallar. Sobre Poblet, hi ha els ocells que viuen en el país i els que passen. Aquest fet és un prodigi sensacional. Els ocells de Poblet que n'habiten els aires. Sempre canten. En aquest sentit Poblet és molt personal. Els ocells hi estan, molt a prop, hi canten els rossinyols, tocant al Francolí, com he pogut constatar. No crec que en cap lloc d'aquest país hi hagi, pels aires, tants ocells com a Poblet. Ho vaig dir a l'abat. Em contestà amb un somriure amable.

A les cinc del matí, en punt, sento tocar, per una campana de la basílica, quaranta-vuit campanades. És l'hora que els monjos es lleven. Surten de la personal habitació amb la cogulla blanca i la caputxa corresponent, travessen el gran dormitori del convent o el claustre major i van a la basílica. És el primer cant litúrgic, que fan amb l'aparició del dia. Entre matines i laudes, que és la segona reunió litúrgica, els monjos es dediquen a la lectura.

És en aquesta hora matinal que a Poblet hi ha més silenci; No és pas una calma de l'hora baixa de la tarda. Ni de la nocturnitat o de la nit. És un silenci que es projecta sobre el dia clar i que com més radiant és més augmenta. Quan no hi ha gropades sobre les terres de Lleida, ni sobre el camp de Tarragona, la calma matinal en la lluminositat del monestir és una meravella.