A una donzella a qui contemplava son amant molt trist quan ella anava a cercar aigua a la font



testing image

XXII

A UNA DONZELLA A QUI CONTEMPLAVA SON AMANT
MOLT TRIST QUAN ELLA ANAVA A CERCAR AIGUA A LA FONT

Per aigua anava lo meu bé un cert dia,
I foc ardent per los seus ulls llançava,
I amb los meus, amb què, atent, la contemplava,
Omplir los cànters fàcilment podia;

Lo raig de l'aigua, que molt clar eixia,
Com qui li diu: «Regau-los» —murmurava—
I, quan la delicada mà banyava,
La neu que va fonent-se pareixia;

A un extrem arribí tan insofrible,
I als raigs fogosos de sa bella vista
Tant se'm cremava l'ànima afligida,

Que, per a mitigar lo ardor terrible,
Entrà en un cànter i restà —la trista—
En ànima de cànter convertida.