Acabada la petita oració, els quatre pescadors es redreçaren...


Obra:Jardins ignorats (p. 69-70)
Municipi:Alcanar
Comarca:Montsià

testing image

Acabada la petita oració, els quatre pescadors es redreçaren i, l'un després l'altre, van anar llançant, a través la reixeta de la capella, llur ramet de romaní als peus de la Verge.

—Sí, senyor, sí —reprengué el vell Palau adreçant-se a Raül—, és la Verge del Remei qui salva els pescadors. Ja n'ha salvat molts; els miracles que ha fet no es poden comptar. Quan ens trobem en perill és Ella a qui invoquem.

Després d'haver-se recenyit el mocador al cap continua:

—Això és la Capelleta que està aquí a la vora de la carretera per la gent que passa, però l'Ermita està més endins. Veu vostè aquest ample camí que puja a l'esquerra? És el camí que hi va. Des d'aquí no es veu l'Er­mita, està enganxada al flanc de la muntanya; de més avall la veurem.

Admiratiu, prosseguí:

—Oh, l'Ermita és molt bonica! I plena de dons i de relíquies que està! És una Verge molt miraculosa i de gran devoció. La festa és el segon diumenge d'octubre de cada any. Es fa una bona festa, tres dies de festa. La gran plaça que hi ha davant l'Ermita formigueja de gent. Pels camps de la volta hi ha una estolada de carros amb les famílies. Es fan bons arrossos, i el bon vinet també sap rajar... Hi ha tot el que cal: Ajuntament, música, i, en fi, tot el que convé, i sense oblidar els pobres. Val a dir que hi acudeixen també molts de forasters, perquè és una Verge molt coneguda per tota la comarca, i potser més enllà i tot...

D'això no n'estava segur, però li semblava possible. Les seves informacions no anaven tan lluny, però la seva ingenuïtat valia el seu pesant d'or. Era la seva manera de fer l'elogi de la Verge. Raül no dubtava que, en efecte, devia d'ésser una festa molt animada i de gran colorit.