Es submergí en la quietud enorme de la soledat del camp...


Obra:Laura a la ciutat dels sants (p. 155-156 i 158)
Municipi:Gurb
Comarca:Osona

testing image

Es submergí en la quietud enorme de la soledat al camp. Les Aulines són un escampall de pagesies grogues entorn de la masia dels Muntanyola al cim d'un planell sembrat de patates i blats, sense frescor d'ombres, sense cap riera, amb basses d'aigua verda de floridura davant cada cort de porcs. Dues o tres aulines, corsecades, lluny l'una de l'altra, fan més desolada la nuesa del lloc.

El primer moviment de la Laura fou d'obrir el balcó de la cambra en la qual dormiria, per aquell impuls incorregible de mirar lluny d'on era, impuls d'evadir-se de la realitat immediata. El balcó del dormitori, cruixidor, cremat pel sol, donava a l'era polsosa amb el paller a l'angle. Un gran roure mort projectava les branques esgarrifades cap al pendís que duia a la carretera, blanca de pols, assolellada; el fons era d'esquerdes formidables de llicorella.

S'hi abandonà amb indiferentisme d'un fals renunciament. Sabia que quedava en poder del capritx de la Teresa, que la cunyada se l'emportava en aquell erm per poder erigir-se lliurement en administrador de justícia. El secret descobert li era l'arma que brandaria. La Laura va acceptar-ho mig com a càstig mig per fatiga; però aquell esclavatge li desvetllà l'orgull. Va adonar-se que havia de sotmetre la seva independència a les arbitrarietats d'una dona primària, a un esperit sense matisos, limitat. El menyspreu s'equilibrà amb una compassió desdenyosa per la tasca mísera a què es lliurava la seva cunyada. La Laura creia que la millor revenja fóra una passivitat total, sense protestes, el menyspreu que es manifesta sota l'aspecte d'obediència absoluta. Es submergí en la desolació d'aquell paisatge, sense cap llibre ni cap periòdic, sense el repòs de la música; un vestit par a anar diumenge a missa a la rectoria i un altre per a estar per casa, humil com el de la Teresa, com el de la minyona.