La torre dels escipions

La torre dels escipions

A J. Ruiz i Porta

Entre un bosquet placèvol de pins, davant la mar
un monument s'aixeca de perennal durada,
ample, vetust, rompent-se de cop en l'aire clar,
i tot quadrat, fa eterna la seua trepitjada.

Ell d'uns germans perdura com lluminós altar.
Els dos Scipions immòbils, fixats a la sagrada
vellura de la torre que els segles han daurada,
son dol ja convertiren en geste tutelar.

L'aire encalmat, l'amplària del cel, la mar llunyana
veneren piadosos la majestat romana.
Només sense respectes un jove pi s'ha alçat

de prop la viva entranya del monument. Volia
brandar-se amb un alegre menyspreu. Mes aquell dia
un dels Scipions amb una grapada l'ha torçat.