Lo dolmen de Sant Jordi

Obra:dins Totes les obres. Prosa (p. 1251-1252)

Comarca:Osona

A l'ermita de Sant Jordi, situada en un tossal des d'on es domina una panoràmica de 360 º de la plana de Vic, al costat de les enormes lloses d'un primitiu dolmen, fou el lloc on mossèn Jacint Verdaguer, mossèn Cinto, va cantar la primera missa o la missa nova, el primer diumenge d'octubre, dia del Roser de tot l'any, de 1870. És el lloc indicat per llegir aquest poema dividit en tres seccions, escrit vint-i-cinc anys després, el 1896, quan ja havia passat per la crua prova de la persecució i el desterrament. Parteix de la llegenda de la pastoreta per acabar demanant-se què i qui li va aconsellar abandonar aquestes terres pures de muntanya per anar al fangueig de la gran ciutat.

Lo dolmen de Sant Jordi

I

La vall hermosa de Vic
planera n'és i rodona,
planera com un diner,
rodona com una mola,
sobretot per qui la veu
des del cim de Puig-ses-Lloses,
que d'eixa plana és lo cor,
lo botó d'aqueixa roda.
Les Lloses que li han dat nom
semblen, talment, de ciclòpiques,
los palets amb què Roland¹,
jugava a l'estre² alguna hora.
Mes no les pujà Roland,
ni tampoc lo Gira-roques,
ni el gegantàs del Farell³
sinó una santa pastora,
la pastoreta del Puig,
d'aqueixos marges viola.

II

D'una a una les dugué
des dels munts de Folgueroles,
la rocassa sobre el cap
com si fos una corona,
una corona de flors
de gessamí i de lliroia,
lo fus ballant en sos dits
i al seu costat la filosa.
Al ser al cim del turó,
d'un cap en terra les colga,
del gentil sant Jordi als peus
fent una pleta de roques.
Sos anyells tanca allà dins
quan vol resar una estona
de Catalunya al patró,
qui, encastellat en sa torre,
defensa als pobles veïns
com sa pollada una lloca.

III

Entre eix dolmen i eix altar
amb què ma terra es corona,
lo dia del Sant Roser
amb sa cadena de roses
comptarà vint-i-cinc anys
que allà cantí missa nova.
¿Per què a la plana baixí
després de dir Sursum corda
amb Jesucrist a les mans,
l'amor que mon pit enyora?
¿Per què a eix món de fang torní
després d'estar en la Glòria?

1 Roland: Rotllà o Rotllan, personatge heroic entre llegendari i històric, nebot o fill de Carlemany segons dues tradicions diferents, visqué en el segle VIII i participà en la batalla de Roncevalls (Navarra).
2 Estre: Joc de palet. L’estre és una pedra, teulís o tros de fusta damunt el qual es col·locaven els diners o altres objectes que servien de blanc als jugadors.
3 Gegantàs del Farell: Tant el Gira-roques com el gegantàs del Farell són dos personatges llegendaris del folklore osonenc.