El clot del Mèdol


Obra:La collita tardana (p. 27-29)
Indret:El Mèdol
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

El clot del Mèdol

Entre garrigues aspres i seques,
conreus, pinedes i garrofers,
en una plana, fa temps deserta,
hi ha una pedrera dels segles vells.

La pedra treta va ser portada
a Tarragona, ciutat cabdal,
sempre nodrida per les entranyes
de roca viva dels seus voltants.

Clot en la roca que vermelleja,
al mig ostenta l'alt signe sol:
l'agulla dreta, fina i esvelta,
mòdul de pedra que forma un bloc.

Els qui enfondiren el clot històric
aquest monòlit hi van tallar,
dit que assenyala, mut testimoni,
la mida exacta del gruix buidat.

El clot rodegen pedreres grogues
—or fet pels segles i pel cel dolç—
que en la nuesa dels flancs de roca
mostren la talla de l'antigor.

El clot del Mèdol, a la vellesa,
plora dins l'àmbit dels buits daurats
les pedres mortes, les filles seves,
que li prengueren en temps llunyans.

No és clot hòrrid ni fosc abisme;
de verdor l'omplen pins i xiprers,
ocells el poblen i salvatgines
mig amagades entre esbarzers.

Els pobres arbres que dintre malden,
alhora cerquen aire i claror
i alcen les soques esprimatxades
per a evadir-se de la presó.

Viatger ràpid que amb encís mires
la vida interna del lloc pregon:
no t'encomanis la melangia
del clot del Mèdol, misteriós.

Ombres dels homes, ombres dels arbres,
ombres de rèptils i ocells de nit
s'han fet mestresses de la clotada,
prop la gran ombra de Tamarit.

La vila morta que la mar vetlla
té cases brunes i un roig castell,
niu de fantasmes que en la tenebra
el clot visiten entre esparvers.

Que els déus us treguin l'encís malèfic,
clot de misteri, poble desert;
fugin les ombres, i el sol encengui
les pedres roges i els arbres verds.

Torni a ésser plena la vila buida,
passi la vida pel terme trist,
i el clot del Mèdol amb l'alta agulla
sigui un alegre i profund jardí.