Els pescadors tarragonins, mig ciutadans, mig platgers, varen establir la moda...


Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Els pescadors tarragonins, mig ciutadans, mig platgers, varen establir la moda de la roba de vestir dels pescadors catalans meridionals, seguida almenys fins al pròxim port, el de Barcelona. Es mudaven amb gorra de seda negra, mocador blanc de seda al coll i sabates de xarol. Arreu eren reconeguts com a mariners amb roba de diumenge. Es portava faixa, àdhuc en el vestit de festa, encara que la faixa era peça de feina més comuna entre els pescadors de platja, que havien de fer grans esforços per varar i treure i s'havien de protegir els ronyons. La roba de feina de tarragonins i platgers era més aviat la mateixa. Es portava garibaldina. M'agradaria saber d'on ve aquest curiós italianisme. La garibaldina era una brusa de drap blau, de coll tancat i cordada amb tres botons sobre la clavícula esquerra, com les ruskas eslaves. Sota els botons es feien uns frunzits amb relleu. No portaven cap mena de butxaca i era a la faixa on es duia la petaca, la pipa, les peles i el ganivet d'escar.

Normalment, a l'hivern es portaven calçotets dobles, blaus els de fora i blancs de llaneta els de dins, que es veien en arremangar-se. Els pescadors anaven descalços al llarg del bon temps i portaven esclops a l'hivern. Els esclops es calçaven amb uns peücs de vela botonats i folrats de flassada que no existien en el comerç i eren de fabricació domèstica. Pels corredors de coberta es caminava amb peücs. Els esclops eren cosa de terra. La barretina, o més aviat gorra musca, es portà correntment fins a la guerra del catorze i després es va anar convertint a poc a poc en cosa de vells i pintorescs recalcitrants. La barretina tarragonina no era vermella sinó porpra, generalment reversible, més fosca de fora que de dins i més adient que no la gorra, d'ús comú més al nord, per a tapar-se les orelles els dies de vent fred. La roba d'aigua era de vela pintada amb oli de llinosa, a voltes tenyit d'un punt de groc o de vermell, i era molt rígida i ampla, i donava a qui la portava un cert aspecte d'espantaocells. Els suests solien ser, i són, negres i molt exagerats per la part del clatell, per a fer escórrer l'aigua directament a les espatlles.