Al Serrallo, no gaire lluny de l'església...


Obra:Viure a Tarragona (p. 18)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Al Serrallo, no gaire lluny de l'església (una església eixeridíssima, construïda amb pedres que tenen color de molls a la brasa), Salvador Maset em va presentar el seu amic C..., vell pescador que ja no pesca. Ara compra el peix i el revèn, negoci segur. Té fills grans (i un d'ells a Mèxic, encara) i nores i néts.

Vam seure una estona a la porta d'una caseta marinera mentre el sol tombava de gairell. Així vam veure arribar les barques airosos, femenines (n'hi ha de ben grosses), totes amb el peix al cove. Vull dir que el duien triat en cistelles. Ja descarregat, era encisador de veure passar les vives teories -—home-cistella-dona-cistella-noi-cistella— contra un fons de pals i cordes i la blavor de la mar. Anaven a la Cooperativa, on fan la subhasta. Era a planta baixa i el terra, mullat, s'omplí de gent i de cistelles. Sobre  aquestes, els molls alçaven la cua tensa de la darrera cuada. Tots en cercle, iguals que els congres, i les palaies i els escamarlans. En cercle, sota la presidència de les llagostes armades (aquests samurais), o dels pops, jutges de cares fosques.