És dissabte i alguns iots s'acosten a la platja...


Obra:Música de cambra (p. 81)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

És dissabte i alguns iots s'acosten a la platja, vagaregen i se'n tornen a port. Des de la meva talaia observo les evolucions amb els prismàtics; hi ha una petita barca de vela blanca; dins, un home amb roba d'esport, assegut, i una dona nua, dreta. Alguna gavina plana sobre els estols de xanguet que es mouen per la costa. Tot s'unifica amb el to grisós d'una boira que avança sense gaire esma.

Quan Brecht, un matí, repassa les bones coses del dia no descriu el que es veu des de la seva finestra. És clar que en un altre poema diu que veu el saüquer del jardí. A mi em corre el mar pels ulls; la seva humitat, la porto als ossos i a les tecles del piano, que s'encallen, i la remor vetllarà la meva vida i la meva mort. L'he trobat, ell ja hi era i vaig néixer al davant seu. Sols una paret de pedra de seixanta centímetres de grossària feia de frontera. En aquesta paret, s'hi han arrapat llessamins molts anys, i els vespres que la lluna sobre el mar m'ha consolat d'amors impossibles, serena i freda sobre el meu front, que cremava, l'olor dels llessamins de nit era una constant, ara ja associada per sempre.