Tarragona, amb sol d' abril ja decantat al maig, té una llum de plata...


Obra:Viure a Tarragona (p. 35)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Tarragona, amb sol d' abril ja decantat al maig, té una llum de plata. Aquest matí era un goig de passejar per la Rambla. Tarragona és una ciutat matinal. Des del Balcó amb els ulls plens de blau i d'infinit, tot sembla bell i joiós. Cal dir-ho així perquè la bellesa no sempre és joiosa. A mi almenys, de vegades, em decanta a la tristesa, perquè penso que un dia seré mort i els meus ulls plens de terra, mentre la mar i el sol, els carrers, les flors i les noies... Però aquest sentiment no el sento a Tarragona —durant els matins de sol— en raó d'un cert embadaliment que no deixa pensar... (Perquè si penso, adéu joia!).  I em sembla que a molts turistes els passa això mateix que em passa a mi. Fan cara de felicitat. N'he vist un assegut en un banc de la Rambla, prenent el sol, com extasiat. L'home, però, ja més de mitja edat, devia ser prudent perquè s'ha lligat, amb quatre nusos, un mocador a l'entorn del cap. Al seu costat, la dona, eixarrancada (duia pantaló, però això no vol dir res) llegia un diari alemany... Ah, si la vida només fos això: prendre el sol, passejar, llegir el diari...!

A Tarragona, en aquest temps, no hi ha manera d'escriure... (Jo ho faig gairebé per delicadesa. N'hi ha hagut que per això han perdut la vida). Trobo més profitós —i aprofitat— veure com un colom corona el cap de Roger de Llúria, o com passa un núvol pel cel i un vaixell per la ratlla de l'horitzó.