Altura vora del mar...


Obra:Poesia (p. 273-274)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Altura vora del mar,
mig nua i assolellada;
pels graons dels teus vessants,
els bocins d'hort i la casa.

Et tanquen els marges vells,
et guarden les atzavares,
com espases de guerrers
girades de punta enlaire.

Tens dosser de blau marí,
el blau cel et fa de volta;
les mates de romaní
blavegen entre les roques.

Floreix el farigolar
amb menudes flors rosades.
La garriga els dies clars
és tèbia i perfumada.

Entre els garrofers i els pins,
s'alcen, amples, les figueres;
els olivers d'argent viu
prop del vinyar s'arrengleren.

Un llangardaix virolat
sota els esbarzers s'escorre;
una puput ha passat;
ara passa un vol d'aloses.

De la platja ve l'olor
penetrant d'algues marines;
l'aire té la salabror
que del mar porta la brisa.

Corren trens pel terraplè,
cotxes per la carretera;
al fons, per teló blavenc,
les muntanyes amb pedreres.

La ciutat, dalt del turó,
senyoreja la contrada;
mirallegen uns balcons
en el llenç de la muralla.

El millor temps ha arribat;
dolç matí de primavera.
Per damunt dels camps llaurats
ja dansen les orenetes.

Veles blanques, arbres verds,
terra eixuta, pedres i ones,
la gran claror transparent:
paisatge de Tarragona.

Garriga dels meus sojorns,
casa que ets una miranda:
no sentiu ja la remor
de la gent que ve de França?

Aviveu tots els colors,
concentreu totes les flaires,
vestiu-vos de sol i amor
el dia de la tornada.
Tornaré pel camí antic,
arran de la costa esquerpa,
retrobaré els vells amics
que fa molts anys que no em veuen.

Obriré de bat a bat
els finestrals de la casa
perquè hi entri l'ideal
com hi entra la marinada.

Un dolor dominaré,
dolor de la meva vida;
ja no hi haurà la muller
I si trobo encara el pal
que aguantava la bandera,
arboraré els quatre flams,
que serà dia de festa.