A la mort de la meva mare


Obra:Poesia, 1 (p. 1196-1197)
Municipi:Folgueroles
Comarca:Osona

En aquesta casa del carrer Major, 9, que era anomenada cal Doctor, el 1841, s'hi va establir el matrimoni Josep Verdaguer i Josefa Santaló. Aquí va néixer Jacint Verdaguer segons l'opinió de la majoria d'estudiosos; d'altres defensen la localització a la casa del carrer Sant Jordi, on residia l'àvia materna. En la casa número 7, que comunicava amb cal Doctor, avui hi ha disposat el museu dedicat a Verdaguer. A l'habitació agençada com si fos del segle XIX, on, a més a més, hi ha una reproducció del bressol del poeta podem llegir el poema que Verdaguer dedicà a la mort de la mare, datat el 31 de gener de 1871 i uns fragments de la carta que el poeta adreçà al mestre Marià Aguiló de can Tona estant el 8 de febrer de 1871.

testing image

A la mort de la meva mare


Tristicia implet cor vestrum, sed
tristicia vestra vertetur in gaudium

Joan, 16, 6-20

Lo rossinyol entre els arbres
ha cantat tota la nit,
del presseguer a l'heurera,
de l'heurera al romaní.
Quines passades tan fines!
Quin refilar tan bonic!

Mes, ai!, ma estimada mare
està expirant en son llit,
i més que el cant d'alegria
jo escolto los seus sospirs.
Mon pare al peu de l'espona
va plorant de fil a fil,
al veure apagar la flama
que ell no trigarà a seguir:
plora el germà i la germana,
ploren parents i veïns,
i fins los sants en sos quadros
que foren, ai!, sos amics.

Dintre la casa tot plora,
tan sols ma neboda hi riu,
ma neboda de pocs mesos,
aucell nial d'un matí
que arribat ahir a la vida
no sap que s'ha de morir.
Saltirona, riu i canta,
i ses rialles i crits
bescanvia amb refilades
lo rossinyol del jardí.
¿Per què els aucellets refilen
quan lo cor està tan trist?
Mes, consol d'aquest desterro,
cantau, rossinyols i nins:
en aquesta vall de llàgrimes
recordau-me el paradís,
lo paradís que és per viure
com la terra per morir.


La tristesa omple el vostre cor, però la vostra tristesa es convertirà en alegria.