Tot d'una vaig comprendre que la ciutat que em queia al damunt...


Obra:Nou obstinats (p. 46)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Tot d'una vaig comprendre que la ciutat que em queia al damunt, que m'aclaparava, era una ciutat molt noble i molt bonica, una ciutat que jo estimava molt i em vaig adonar de l'abandó en què la tenien i que s'hi cometien moltes profanacions. I em va passar això: quan parlava de Tarragona i dels seus problemes, del que calia fer-hi o deixar de fer-hi, una mena de gent s'irritava i una altra mena, gent d'esquerra i gent catalanista, fos o no fos d'esquerra, m'aprovava, fins i tot públicament. Arribar en aquesta conclusió i canviar d'idioma fou tot u. El canvi va operar-se amb facilitat. Devia sentir el mateix que el pagès quan després de passejar-se tot el dia amb sabates per la ciutat, per fer el fatxenda, torna a casa i se les treu i es posa les espardenyes: tot seguit recobra l'agilitat i la desimboltura.