Escric en un quart pis de la casa número 9 de la plaça de Prim...


Obra:Viure a Tarragona (p. 27-28)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Escric en un quart pis de la casa número 9 de la plaça de Prim, un pis d'on puc veure, d'una banda, una llenca del port i el cap de Salou endinsat en la mar de Migjorn; i d'una altra banda, veig la mar de Llevant. Un home com jo que estima els amples espais i que havia somiat tant i tant en reveure la gran blavor que alegrà la meva jovenesa, no pot demanar més. Molts dies, mentre estic dinant, veig passar barques i vaixells que van al port —o que en surten, proa a Barcelona. De vegades, un vaixell sembla sirgar sobre la mateixa ratlla de l'horitzó, com si passés la maroma. Si treu fum, conec d'on bufa el vent en alta mar.

Algun cop, si dic que visco a la placa de Prim, em pregunten: de Reus? Em cal aclarir que es tracta de la «Mitja Lluna», nom popular d'aquest lloc que també es podria dir Plaça de Sant Joan, ja que el presideix aquesta església parroquial (potser la parròquia mes important de Tarragona).

El toc de les campanes d'aqueixa església que tinc tan propera, algun dia fa de despertador (amb gran indignació de la meva dona). El rector, mossèn Rubinat, vell i bonhomiós, es veí nostre. No ho dic per al·lusió a la proximitat de l'església, sinó perquè viu a la mateixa casa, al cinquè pis, o sigui a l'altre replà. Parla amb accent de Lleida. —No toqui tan fort, de bon matí, mossèn Rubinat, que em desperta —li va dir un dia la meva dona. —Déu ajuda els qui matinen —va respondre el reverend, sense enfadar-se.

Les campanes sonen també amb motiu d'un bateig, d'un casament o dels viatges sense retorn. M'arriba sovint —a la cambra on escric, que dóna a la plaça— la remor de la gent que s'hi congrega.