Moren els plàtans de la Rambla...


Obra:Música de cambra (p. 75-76)
Indret:La Rambla
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Moren els plàtans de la Rambla. Els últims anys els vèiem llanguir i els jardiners municipals els esporgaven a gratcient. Enguany els han deixats reposar, i molts ja no han brostat. Els que ho han fet perden les fulles a la primera ventada, com una anticipació de la mort, una tardor en el moment de l'esclat de la vida.

Moren els arbres que m'han vist néixer, i això em produeix una sensació de pena al fons de tot d'algunes vivències interiors, recòndites, que ara emergeixen per ofegar el respir al moment del record. Quan perdem els amics, i ja és vella constatació i tema repetit, alguna cosa nostra marxa amb ells, precisament l'espai que ens contenia, allò que mai no podrem copsar, perquè era seu i original, una extensió diferent de nosaltres mateixos.

Els arbres són plàtans grans, dels quals he seguit l'evolució, testimonis ells de tantes experiències. Comencen davant de casa, en fileres a banda i banda de Rambla; entre cada dos arbres hi ha un rengle de baladres, i algun roser que la gent no malmet arriba a florir sobre les velles escorces; la pluja els humiteja i llavors prenen coloracions verdoses, estovades. Són un indici de la direcció del vent i un refugi per als pardals i els tords de temporada. Algun d'aquests silenciosos acompanyants vegetals havia estat foradat cruelment per la metralla, i els operaris municipals els ompliren de ciment; altres ferides ara ja cicatritzades servien de nius ocasionals. Han estat acompanyats de fanals d'estructura diversa: els de ferro treballat que feien conjunt amb les fonts i que tenien petites jardineres a mig aire, plenes de geranis. I ara uns alts elements que amb el vent es bambolegen i que els sobrepassen en alçada. Sota l'escalfor d'aquests últims s'arreceren els tords quan al vespre baixen en volades harmonioses des de les terres fredes de Lleida, tips d'olives i lluitant per una branca confortable.