Quan fórem dalt de la collada...


Obra:Escrits inèdits I (p. 138)
Municipi:Folgueroles
Comarca:Osona

testing image

Quan fórem dalt de la collada, acabava d'empassar-se'n (lo sol) entre núvols; i de la tempesta llunyana, davallant dels Pirineus, feia atansar més fosc i paorós lo vespre... Al sentir sos trons i brogit terribles, un d'ells (dels llenyataires): –Afanyem-nos! –exclamà– Déu nos guard que la tempesta ens  assolís en aqueixes fondalades del gorg dels Nitons. Una nit que jo m'ensopegava de passar-hi, sortiren aqueixos, tot negres i banyuts, i, pegant a fugir jo, em seguiren fins al mas del Collet amb bels tremolosos i feréstecs. Correm, da-li, correm! Lo pare, Déu lo perdó, també s'hi havia trobat una vegada.