Goigs de Nostra senyora de Gràcia...

Goigs de Nostra senyora de Gràcia
Que es venera en la parroquial iglésia d'Orís

Puix del mellor Sol
Vos fóreu l'Aurora,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.

Des que éreu patrona
del castell d'Orís,
per Reina us corona
tot nostre país;
lo cel vos enyora,
la terra vos vol,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.

En dies de guerra,
dignes de plorar,
vos tiren a terra
lo temple i l'altar;
la Plana vos plora
vent pondre's lo Sol,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.

Los sants trossejaren
de vostra capella,
i a Vós sols deixaren
veient-vos tan bella;
del cingle a la vora
vostra cara els dol,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.

Del castell baixada
en eix temple hermós,
trobàreu posada
condigna de Vós,
per Mare i Pastora
tota ànima us vol;
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.

Bé en seràs ditxosa,
parròquia d'Orís,
si et vol eixa Rosa
per son paradís!
Canta-li a tota hora
com un rossinyol:
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.

D'aucell en figura,
damunt vostre Cor,
fa l'ànima pura
son dolç niu d'amor,
d'allí al Cel que enyora
s'hi puja amb un vol;
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.

Vostres llavis riuen
a tot pecador,
mentre a Déu li diuen:
«Fillet meu, perdó!»,
d'aquell qui us implora
Jesús se'n condol;
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.

Feu cara de rosa,
de lliri lo front,
de flor tan hermosa
cap més n'hi ha al món,
si abella l'adora
n'és d'àngels un vol;
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.

A aquell qui us visita
donau la salut;
a aquell qui us imita
la gràcia i virtut,
i en la darrera hora
no el deixau tot sol,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.

D'Orís protectora,
gentil com un sol,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.