Mossèn Galceran l'acompanyà a dalt...


Obra:Verdaguer (p. 129 i 130-131)
Comarca:Osona

testing image

Mossèn Galceran l'acompanyà a dalt i li ensenyà la seva habitació, que tenia ja preparada. Al poeta li plagué la cambra; era petita, emblanquinada de nou, amb una taula, un llit petit i dues cadires, i, a un recó, un armariet per a la roba. Era una veritable cel·la de monjo, poc diferent de la de can Tona; li plagué, car la seva senzillesa, s'adeia a l'estat del seu esperit, a la disposició en què venia. Tragué les seves coses; posà de banda el manuscrit de «L'Atlàntida», en el qual pensava treballar, si li quedava temps, i es preparà per a la tasca que l'esperava. La seva missió serà de pau. A la guerra civil que es desenrotllava al seu entorn, sobre la seva terra, no hi prendrà part per a res. En aquest sentit ens sorprendrà. Té un fons indubtable de fanàtic; de petit ha estat criat en les ensenyances d'un catolicisme tancat; té, ja ho hem vist, rauxes d'ires terribles; és violent i apassionat, i la nit de la «Setembrina» anava pels carrers de Vic amb el bastó a la mà rosegant la seva ira amb les còpies a «La Beleta».

I no obstant, aquí, davant la lluita ferotge entaulada, es manté completament allunyat. La guerra civil no la sent, malgrat la seva educació, malgrat l'exemple del seu rector; ell, en aquella matança entre germans, es mantindrà neutral.  [...]

Al mateix temps que es produïa l'atac, una tropa de voluntaris atacava Vinyoles. S'esperava l'auxili de Galceran, però en lloc del seu auxili els arribà la notícia de la seva mort. Els milicians tenien el poble gairebé voltat i no ni havia possibilitat de defensa. Mossèn Galceran cridà Verdaguer i li comunicà la necessitat de fugir sense esperar més. Es tragueren la sotana, i disfressats amb velles bates, arrossegant-se pels emmatats, aconseguiren passar les línies enemigues; travessaren el Ter amb aigua a la cintura; i camps a través, amagant-se cada cop que veien tropa ene­miga i tornant a sortir, aconseguiren arribar a lloc segur.

Mossèn Galceran no tornà a Vinyoles; es tragué la sotana, empunyà una arma i ocupà en les files carlistes el lloc del seu germà. La seva fama superà amb el temps la del famós brigadier; la figura de mossèn Galceran, coronel de requetès, arribà a veure's voltada d'una aurèola gairebé llegendària.

El jove capellà no el seguí a la muntanya; vestí la sotana de bell nou, i tornà tot sol a Vinyoles a posar-se al front de la parròquia. També ell tornava a la lluita, però a una lluita més noble i elevada, car hi lluitava per tots.