Alguna [vegada], en los dies de boirina...


Obra:Escrits inèdits I (p. 269-270)
Municipi:Calldetenes
Comarca:Osona

testing image

Alguna [vegada], en los dies de boirina parlaven de venir-­lo a cremar. Mon amo s'oferia vigilar-lo, i jo i un mosso solíem cada nit desempenyar l'encàrrec; aixís és que hi he passades una dotzena de nits, de les millors de la vida per a mi, i de mes records. Arrebossats amb una manta i amb una carrabina als dits, me passejava d'una celda a l'altre, pels corredors i claustres solitaris.

Les xabeques cantaven pels arcs trossejats de la part derruïda del convent, i els frares que s'hi quedaven, als primers dies, de sentinella, resaven mes enllà, tal vegada per aquells que els volien pendre lo niu i reduir-lo a cendres. De vegades lo resplendor, vist de sobre, me semblava el de la teia flamejanta; de vegades un raig de lluna entrat per una escletxa me semblava l'esperit d'algun dels venerables pares que hi moren [hi resideixen bo i morts], que als cops de culades [culates] que fèiem sentir passant sobre ses tombes, s'hagués despertat i sortís a veure qui érem los hostes... i mon company llençava algun renec, que es barrejava amb los sagrats himnes, a l'obirar algun piló de gent a l'entorn de la casa santa. Oh!, aquelles foren nits d'impressions fortes.