La idea de fer un concurs de poesia sorgí de dos joves...


Obra:El Collsacabra (p. 207-209)
Comarca:Osona

En aquest fragment Joan Triadú detalla com es va iniciar la festa de poesia del concurs de Cantonigròs i quines foren, al llarg dels anys, les personalitats de la nostra cultura que hi varen desfilar.

testing image

La idea de fer un concurs de poesia sorgí de dos joves que sojornaven a Cantoni per motius de salut. S'hi havien conegut, i en les llargues estones de repòs a què els obligava la convalescència de llur malaltia s'havien fet molt amics, malgrat que un d'ells s'estava en una fonda del poble, tot sol, i l'altre vivia amb algun familiar en una torre una mica separada de la població. Es deien, per ordre d'edats, Joan Triadú i Jordi Parcerisas. El primer fou el qui s'encarregà de la realització: en parlà amb el senyor rector de la parròquia, mossèn Feliu Vila, no pas perquè el projectat concurs hagués d'ésser de caràcter religiós, sinó perquè només l'autoritat eclesiàstica podia, fins a cert punt, emparar un acte cultural sense passar per l'autoritat civil, la qual no l'hauria autoritzat o bé hauria exigit que fos tot o en bona part en castellà i amb intervenció i predomini de les persones designades per ella. Mn. Vila acceptà la proposta, com un acte, fet totalment en català, durant els actes de la festa de sant Roc, patró de la parròquia i com a arrodoniment cultural de les celebracions religioses i cíviques de la festa major.

El primer concurs fou convocat per al 17 d'agost de 1944. La convocatòria es limità a un cartell fet a mà per un estiuejant i les bases escrites a màquina i posades, com el cartell, a la porta d'una fonda. Els premis es limitaven a diplomes fets a mà i mencions purament honorífiques. L'acte tingué lloc, presidit pel senyor rector, a l'escola estatal de noies. Els participants llegiren ells mateixos les obres presentades o se les feren llegir i el jurat deliberà després d'escoltar-ne la lectura, davant d'un públic d'una trentena de persones, residents a Cantoni i principalment familiars dels concursants. Mn. Vila, a més de presidir l'acte presidia el jurat, del qual aquell any formaren part els senyors Antoni Solà, de Vic, J.M. Batlle, de Barcelona i Joan Triadú. Al començament i al final de l'acte el senyor rector resava un parenostre i l'Ave Maria amb els assistents i es deia l'Àngelus en el moment corresponent.

La bona acollida que tingué entre els qui hi assistiren motivà que ja l'any següent el concurs fos més concorregut en tots sentits. Des de llavors s'hi introduí la pràctica d'un parlament inicial, breu, a càrrec de Joan Triadú, el primer dels quals, l'any 1945, fou dedicat a Verdaguer del qual se celebrava aquell any el centenari del naixement. Com que augmentà la participació de concursants el jurat s'hagué de reunir prèviament i només foren llegides les obres premiades. A les bases s'indicava que els treballs s'havien de presentar en català. Aquell any amb l'acabament de la segona guerra mundial i el seu desenllaç favorable als aliats, hi havia una mica més de tolerància sobre la qüestió en els actes organitzats a l'empar de l'Església. Els premis del segon concurs comprengueren, a més de diplomes fets a mà, alguns llibres, corn les Obres completes de Verdaguer, oferts pel senyor Manuel Perdigó, el qual passà a formar part del jurat i des d'aleshores i durant uns quants anys fou l'únic suport econòmic del concurs, o almenys el bàsic (unes 500 pessetes). Fou ell també el qui convencé Mn. Vila de deixar fer l'acte, d'aleshores en endavant, a l'Escola Parroquial, tant perquè era un local molt més adequat com perquè era més idoni per l'índole cultural i per la jurisdicció parroquial de l'acte.

Aquestes determinacions i aquests punts de partida endegaren el concurs durant una colla d'anys, almenys fins el 1951, en què prengué un caràcter més literari i deixà d'ésser, com era fins aleshores, local o comarcal. La popularitat del Concurs entre els residents a Cantoni cresqué molt, els primers anys, gràcies a la intervenció d'un estiuejant, el poeta i excursionista badaloní Jaume Mas i Arenes, el qual guanyà el primer premi tres anys seguits amb les seves poesies entre líriques i humorístiques. Després el senyor Mas i Arenes passà a formar part del jurat, amb Joan Triadú, del qual esdevingué molt amic, i cada any llegí alguna poesia fora de concurs, amb gran satisfacció del públic. Un altre participant i guanyador destacat fou el també resident a Cantoni a temporades, Ermengol Passola i Badia, jove i entusiasta que esdevingué el principal col·laborador de Joan Triadú en l'organització, cada vegada més complexa i treballosa, de l'acte, i hi col·laborà sempre fins a l'acabament dels concursos.

A partir el 1951, després de la mort del senyor Manuel Perdigó, per iniciativa del seu nebot, propietari també a Cantonigròs, Josep M. Vall i Perdigó, el concurs pogué disposar d'uns mitjans econòmics, principalment quant a premis, que l'obrien a la participació de les principals personalitats de la cultura catalana, la primera de les quals fou Carles Riba, el qual a més de premiat passà a membre del jurat i a presidir, de fet, l'acte i el dinar subsegüent celebrat a la mateixa fonda, Ca la Filomena, en la qual residia Joan Triadú. Entre les personalitats convidades al primer acte de la nova època, convertit en homenatge a Carles Riba, guanyador amb el seu recull inèdit Vint sonets (després Salvatge cor), figuraven Marià Manent, Ferran Canyameres, Maria Aurèlia Capmany, Joan Barat, Joan Cortès, Jordi Sarsanedas, Miquel Llor, Jaume Bofill i Ferro i d'altres.