La darrera vegada que vaig anar a Tarragona...


Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

La darrera vegada que vaig anar a Tarragona, em va semblar que el Pretori romà gaudia de les condicions adequades per fer agradable un calorós dia d'agost. D'una part l'edifici té unes voltes al subsòl d'escassa llum, humides, absolutament reconfortants. De l'altra, a l'edifici s'hi guarda un esplèndid sarcòfag romà, dedicat a la passió amorosa d'Hipòlit i Fedra. Les vicissituds d'aquest sarcòfag són extraordinàries. Un anglès a les darreries del segle passat, s'enamorà de la peça i decidí que el millor era endur-se-la al seu país. No comptava, al prendre aquesta decisió, amb les venjances divines. Els déus de Roma varen convèncer la naturalesa i els vents es van desfermar. El vaixell que transportava el sarcòfag a Anglaterra se n'anà avall. El derelicte quedà ben a prop de Tarragona a la Punta de la Mora, amb poques braces d'aigua, la qual cosa féu possible que l'any 1948 la peça fos recuperada amb facilitat pels arqueòlegs tarragonins. Les pedres estan bé allà on les van plantar. La gosadia del lord anglès va topar amb el destí.

El Pretori és un monument que data de l'època romano-republicana, la de l'emperador August. De la construcció que ordenà només en queden els fonaments, ja que al segle catorze l'edifici es va convertir en residència dels reis de Catalunya, i anys més tard, per acabar-ho d'adobar, en van fer una presó el Castell de Pilats.

Val la pena enfilar-se fins dalt de tot del castell. Veuràs Tarragona: l'amfiteatre amb el rerefons marí, el passeig, el fòrum, la catedral. Entre les velles construccions, els palaus dels senyors i eclesiàstics, unes edificacions modernes. Una bona barreja arqueològica. Un paisatge mediterrani. L'expressió de la necessitat col·lectiva i individual que tenen els homes que hi viuen d'edificar, de posar les pedres una damunt de l'altra, i la també necessària obsessió de destruir. I en el seu conjunt, la ciutat.