Li feia respecte, la ciutat vella...


Obra:A joc de daus (p. 49-50 i 59)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Li feia respecte, la ciutat vella. Era la seva. L'hi espe­rava el món que no pertanyia a la Rosa ben bé, perquè ella hi havia renunciat. Potser hi havia els amics. Què en podia fer, dels amics, ara? Com devien ser?

Va començar a pujar. Els carrers es retorcien i s'estrenyien, les cases es tornaven més nobles. Del seu record, aquelles façanes estaven gairebé totes escrostonades i brutes, sense pintar. Els balcons no ajustaven, hi vivia la misèria. Havia canviat molt, aquell carrer, i l'altre, i els travessers, tot el nucli antic. Havien descobert els carreus romans de les cases que en tenien, molts edificis estaven no ja pintats sinó resseguits amb esgrafiats, la pedra postissa hi abundava. La neteja i la invasió de nous habitants, però, no havien fet perdre del tot l'aire menestral del barri: les botiguetes, els tallers artístics i artesans, la vida al carrer, a l'estiu, formaven part de la idiosincràsia de l'indret, tal com proclamaven els fullets turístics. Quan ell se'n va anar, les cases restaurades no passaven de la vintena, la seva entre elles. Li costava de reconèixer el seu món d'abans sota aquelles façanes de disseny, però era allí i hi havia probabilitats que el temps s'hi hagués posat menys a sobre que no pas a la seva persona. Tenia una mica de por de passar per segons on, potser hi vivia encara la seva gent, la que havia deixat, fugint de l'obsessió.[...]

Van celebrar la tor­nada a la placeta que, dos carrers a sota de casa seva, estava limitada per dues esglésies i dos bars. Música durant tota la nit, fins a les sis de la matinada, i una gentada que havia acudit de tota la ciutat i dels pobles del voltant per donar la benvinguda a aquell senyor que sortia a la televisió, que havien sentit a dir que era d'allí i volien veure de prop, tocar-lo. Entre la multitud, els coneguts de vint anys enrere, que s'emocionaven sincerament. Música, música i música i dues performances d'aquelles que l'havien fet cèlebre, la part més superficial i insignificant del seu art, però la que esperaven. Va ser una nit de borratxera. Com sempre que era protagonista, es va esvanir. En tenia motius. Tota la nit se li havia acostat gent per conèixer-lo o per identificar-lo.