Hi havia un truc: tots van adonar-se'n...


Obra:L'anell al dit (p. 25-28)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Hi havia un truc: tots van adonar-se'n. I és que per al doctor Sánchez-Pla,  l'ensenyament s'acabava i es resumia sempre en un truc o altre. El doctor Sán­chez-Pla era un matemàtic eminent, que a pesar del grau acadèmic superior, restava a l'Institut de Castellet perquè la seva dona, pleneta, rosseta i afectuosa, posseïa unes oliveres — bastants — a Ulldecona. Sí, per al doc­tor Sánchez-Pla, la matemàtica era, ho proclamaven els seus apunts de classe, i ell ho confirmava oralment, triomfalment, per tres cops la setmana, als estudiants bocabadats, i fins i tot el seu casament n'era prova plena, la matemàtica consistia en una compilació de trucs enginyosíssims. Sánchez-Pla passejava pissarra amunt pissarra avall—era una pissarra molt llarga: pintada al mur, d'extrem a extrem —, i com un xarlatà firaire concloïa: tot plegat, no res, un joc de criatures!

Be, ara es tractava d'esbrinar quan una funció es continua.

En Pauet va remoure el cul al banc incòmode. Excitat com el recluta que entrarà en foc adés. La resta dels nois, alerta; i això que mes aviat es desentenien del pro­blema, ells. El problema en si, tant els feia, la veritat. Ara, hi havia un clima una mica tibant, que obligava els nois a vigilar fots els moviments del catedràtic. Es que l'explicació aquell dia havia estat brillant com mai, però molt curta! Restava temps per a preguntar almenys a mitja dotzena.

L'Agustí Urgell, intrèpidament, allà dalt a l'últim rengle, es copiava una traducció de llatí que havia manllevat a en Pauet abans d'entrar. "Legationes fortiores..." La qüestió és guanyar temps.

Per als altres, més covards, acarant-se amb un futur més immediat, de guanyar temps volia dir estrictament sortir avui sans i estorts de classe de matemàtiques.

En Pauet va aixecar-se. El catedràtic va somriure, distant i tolerant:

—Què hi ha, Nolla?

—La funció de la hipèrbola és discontinua, és clar?

La massa estudiantina, dues dotzenes de bordegassos de setze o disset anys, va començar a tranquil·litzar-se. Era fama que les dificultats, els "dubtes" d'en Pauet, eren capaços de crear paorosos problemes mentals als professors i, tot esgarriant-los cap a estèrils ramificacions, divagacions i digressions, àdhuc d'ocasionar demores al pla d'estudis; si més no, aquell dia ja no hi hauria temps per a preguntar. Sí, sí, una onada de simpatia invisible i agraïda vingué a retre's als peus d'en Pauet. En Pau Nolla, evidentment, era un cregut, però moltes vegades esdevenia un company útil, com ara.

Mentrestant, el doctor Sánchez-Pla seguia somrient tot espolsant-se les solapes i reinstal·lant-se calmosament a la càtedra. La Hipèrbola! Tantes coses que poden dir-se, de la Hipèrbola! Tantes coses que "ell" podia dir-ne! En Pauet Nolla era un noi llest, d'acord, ara: el doctor Sánchez-Pla era un home desconfiat. Les finques d'Ulldecona estaven donades a mitges, i ell s'apuntava en una llibreteta les quarteres d'olives collides. La dona, a més de propietària rica, era sociable i coqueta i —ho hem dit— bonica, i el doctor Sánchez-Pla exigia de menar una vida ordenada, retirada i sanitosa, molt sanitosa, i en aquest ordre d'idees, de passar els estius sencers, de cap a cap, dels exàmens ordinaris als extraordinaris, a la finca. A Ulldecona, també ha estat dit. Un sol que bleïa. El doctor Sánchez-Pla, amb el desdeny, no exempt de tendresa, del pastor envers l'abaltida turbulència de les ovelles; la superioritat del domador envers les feres; amb duresa asprívola, amb altiva familiaritat de coneixedor, va increpar en Pauet:

—Què dius, tu!

—Que la hipèrbola...

— Baixa. Baixa i ho provarem.

El sol de tarda penetrava gairebé horitzontal. Les volves de pols de guix brillaven un instant, misterioses, i s'esvanien, silencioses. En Pauet, en davallar, oscant els raigs del sol exactes i freds com espases, provocava remolins sideris. Serenament, senzillament, tanmateix, va encaminar-se cap al racó i va assortir-se d'una barreta nova de guix i d'un raspall negre i degradat. El doctor Sánchez-Pla, mentrestant, va adoptar dalt de la tarima l'enèrgica positura d'un director d'orquestra. En Pauet va enfrontar-se amb la pissarra esperant ordres.

— A veure: la fórmula de la hipèrbola. Els signes algèbrics traçats per en Pauet no tenien l'elegància estilitzada dels signes traçats pel catedràtic: s'entenien, tanmateix.

Bé: en Pauet va desenrotllar el truc que serveix, en analítica, per a saber si una funció és contínua. I va re­sultar que la funció de la hipèrbola sí que ho era. El doctor Sánchez-Pla només va haver-lo d'ajudar una ve­gada; i ho féu de bon grat: havia perdut la desconfiança, i ara estava molt interessat i animat.

Darrerament, en Pauet havia dibuixat el sistema de coordenades i una hipèrbola un xic boteruda.

—Doncs...?—I en Pauet va assenyalar la palesa separació entre els dos rams de corba.

El professor seguia somrient, ara ben afectuosament

— Més per més, què dona?

— Més.

— I menys per menys ?

—Més.

—Més per menys, què dóna?

— Menys.

— I menys per mes?

— Menys.

— Doncs, veus? Aquesta línia es troba amb aquesta: més amb més. I aquest ram amb aquest altre: menys amb menys.

— I on es troben ? — va preguntar en Pauet tot arrufant les celles.

— Ui! A l'altra banda de l'Univers.

—Que és la quarta dimensió, això?—va aventurar en Pauet una mica acovardit.

El doctor Sánchez-Pla va tornar a riure: "No está el horno para bollos...", va dir en castellà tot assenyalant els darrers rengles deis aspirants a matemàtics: regnava una general complaença, i plenament tranquil·litzats, ja, els nois, per tal com només faltaven cinc minuts per a donar l'hora, despenien el curt tresor de temps jugant, deportant-se, per parells, aixecant la tapa del llibre i murmurejant, en ficticis, però apassionats, combats navals. Llevat de l'Agustí Urgell, que seguia engatjat en una lluita no menys terrible amb Dió i les seves legacions. En el gest del professor hi havia manifesta una complicitat afectuosa, oposant-se a la caterva d'ignorants, adreçada a en Pauet, que va ésser-ne conscient. En Pauet va sentir-se en aquell instant lligat amb el doctor Sánchez-Pla amb un vincle, més que intel·lectual, sensual.

Ah, i aquella fi de curs en Pauet ni tan solament fou examinat de matemàtiques, i va tenir-ne "Excel·lent".